Ferran Cobo. Això d'elegir el president i el secretari general abans del congrés per sufragi universal de tota la militància, amb meses de votació repartides pel territori, pot demostrar-se com un gran error. Perquè a veure, posem per cas: ¿us imagineu, per exemple, que s'escull la gent de Reagrupament.cat per a aquests càrrecs i que després el congrés refusi anar cap al reforçament de l'eix nacional, com ha defensat en Carretero no fa gaires hores? Quin embolic, oi?
Sergi Pascual. La direcció d'ERC va justificar (i justifica) el pacte amb el PSC perquè posava els fonaments perquè un sector social aliè a la política catalana s'hi sentís implicat i reconegués ERC com un dels seus principals referents electorals. Això, evidentment, no s'ha aconseguit, així que ara es busquen altres aspectes positius parcials, que a vegades són totalment certs, però no han d'ocultar el fet que allò que volíem no ho hem aconseguit.
Lídia Pelejà. Tots els qui veuen en bons ulls a Carretero, o per no dir que gairebé s’ha convertit en Sant de les seves devocions –i permeteu-me la ironia– he de dir que gairebé cap d’aquestes persones mostra un perfil d’allò que entendríem per ser d’esquerres.
Josep Perera. En Carretero no té l'àurea mística i pseudoprofètica d'En Carot ni l'agresivitat verbal de Puigcercós però és un polític que no menteix i que almenys no ens pren per imbècils, ERC és l'únic partit parlamentari que, en teoria, defensa la independència i la causa de l'alliberament nacional de Catalunya és l'unic que ara mateix importa, el divisme i les collonades dels senyors Carod i Puigcercós me la bufen.
Lluís Pérez. Agradi o no, Esquerra avui ja no és “aire fresc”, com proclamava el seu eslògan de 1999. És un partit com els altres. I això no és bo quan es tracta d'un partit que es proposa fer una cosa substancialment diferent al que pretenen fer els altres, a saber, construir un Estat nou. Esquerra està obligada a generar, de nou, il·lusió.
Joan Puig. Sense cap mena de dubte els propers dies Esquerra omplirà més pagines que cap altre partit, obrirem més informatius en els propers dies, que en tots aquests anys de govern, lamentablement passarà fora de campanya electoral i passarà en part per la situació en que es troba Esquerra. La morbositat atrau, dona per molt, ho dic per pròpia experiència, mai com aquests dies he tingut tantes visites en els meus blocs.
Moisès Rial. Ja ho va dir Salvador Seguí que qui posaria traves a la independència seria la Lliga Regionalista i Foment del Treball, els treballadors no ens fa por, ja que no hi tenim res a perdre. Aquests continuen tenint equivalents actuals. Però a ERC, no ens ho podem permetre de renunciar a l´obrerisme catalanista, si volem ser de nou majoria social, amb discursos, però sobretot en fets en l´acció política.
Esteve Sebastià. Tornem a la reflexió principal. Per mi les persones que son al capdavant d'un partit són eines de les que ens dotem els militants per representar el projecte comú que decidim tirar endavant. Quan aquestes persones deixen de representar el projecte, cal canviar-les per altres. Sempre cal anar renovant les persones que son el capdavant de les idees per deixar pas a d'altres i així entre tots i totes anar construint el projecte. En altres temps creia en messies, però ara ja m'he fet gran...
Lluís Soler. El debat en positiu és la meva aposta per reajustar i enfortir el projecte polític del nostre partit, identificant els errors comesos, esmenant-los de cara al futur i assignant els llocs de responsabilitat a les persones més adequades, aprofitant al màxim les qualitats de preparació, experiència i coneixements del capital humà d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Antoni Soy. Si ERC és una "olla de grills" ja em dirà com hem de qualificar la dimissió/expulsió del President Maragall com a candidat del PSC i com a membre del partit. Estem parlant del President de Catalunya i del President del PSC¡¡¡¡¡. Com es pot veure, "en todas partes cuecen habas", tot i que cal reconèixer que a Ca'n PSC saben fer les coses amb molta discreció mentre que a ERC ens "despullem" massa davant dels mitjans de comunicació. (Resposta als insults del socialista Manel Mas)
