Adrià Companys. Esquerra Republicana de Catalunya s'ha caracteritzat per tractar-se d´un partit diferent. Amb una identitat pròpia que el fa ser quelcom més que un simple partit polític. Digueu-li romàntic, somiatruites o nostàlgic. El fet és que en el nostre diari de ruta hi ha una fita, l'independència. I aquesta fita és la que ens ha de guiar els propers mesos.Andreu Bosch. Puc entendre la decisió del secretari general d'ERC d'abandonar el Govern i la conselleria, per tal de tenir les eines i la llibertat que cal per analitzar els mals resultats electorals i redreçar la situació del partit i cercar noves estratègies polítiques per reconduir el projecte independentista d'Esquerra. No puc entendre ni compartir les declaracions airejades a través dels mitjans de comunicació sense el debat intern previ.
Andreu Francisco. Des d'Esquerra segur que hem fet i fem coses no prou bé i fins i tot malament, però mentre la majoria de mitjans de comunicació no permetin arribar el missatge d'Esquerra i la feina dels seus responsables polítics a la ciutadania, i s'emfatitzin errors i diferències internes com es cometen i existeixen a tots els partits, la feina serà molt difícil.
Antoni Garcia. Joan Puigcercós ha fet bé en deixar el govern i dedicar-se al partit després dels mals resultats electorals del passat 9 de març. L’avenç del Congrés Nacional ha de servir per repensar el discurs i l´estratègia amb l’objectiu de corregir els errors, fer els canvis necessàries i donar un impuls al projecte independentista.
Antoni Soy. ERC no ha estat mai un partit de "ismes". Només amb dues excepcions: el republicanisme, es a dir els valors republicans, i l'independentisme. Crec que voler convertir a ERC en un partit socialista de forma exclusiva, encara que sigui català i independentista, només fa que debilitar-la i reduir
Carles Soriano. Ens cal noves cares al partit, i nous projectes engrescadors; hem de tornar a guanyar credibilitat. L’allunyament de la ciutadania vers la política ha de ser la principal preocupació; el partit que sàpiga com canalitzar i reconduir aquesta situació segur que creixerà molt, moltíssim, i la independència ja arribarà.
Daniel Mallén. Els resultats de les darreres eleccions espanyoles poden tenir moltes lectures però només una conclusió. És ben obvi que l’independentisme ha tancat una etapa i que cal fer un pas endavant. Això és natural i a més a més, desitjable.
Ferran Cobo. Al Beltran se li escalfa la boca tot just saber-se els resultats de les eleccions, el Puigcercós que plega del govern per, se suposa, arreglar el partit, el Carod es deixa anar cap avall i sense frens a can Cuní, l'Huguet que ja fa públiques les seves apostes personals i, que jo sàpiga, el Carretero encara no ha badat boca però ja tremolo quan ho faci...
Gerard Castells. Espero que es replantegin moltes coses. Ara bé, el més preocupant de tot no és la pèrdua de vots d'ERC, si no que hi ha una pèrdua de vots de tots els partits (CiU, ERC i ICV)... Tenint en compte que Catalunya té un milió d'habitants més que fa 10 anys, sembla ser que hi ha una regressió del nacionalisme.
Isaac Peraire. En un tema com aquest, els mitjans de comunicació esperen el més mínim moviment per fer notícia, per fer escàndol... això és morbós! .... Desafortunat, doncs, el to de les declaracions del President del meu partit a "Els matins de TV3". Igual que alguns altres militants (alguns amb més notorietat política que d'altres) des de la mateixa nit electoral han 'obert foc'.
Joan Puig. En una emissora de ràdio m’han preguntat si era d’en Carod o d’en Puigcercós? La meva resposta, Esquerra. Tenim passat, present i futur, cal aprendre de les derrotes per afrontar el juny. No donem més armes als nostres enemics, donem munició a la ciutadania. Tothom te dret a presentar-se per dirigir Esquerra, ara els hi demano que els que perdin, ho acceptin i segueixin dins aquest projecte, l’únic amb capacitat d’arribar fins el final.
Jordi Casals. El pas de Puigcercós del govern al partit, malgrat la seva vàlua com a conseller, sembla necessària, en un moment que el partit ha de posar el peu a terra, mirar el seu entorn i tornar a pedalar amb fermesa pel camí sobiranista, progressista i republicà.
Jordi Coronas. En definitiva, el que hem de desitjar tots i totes els que formem part d’Esquerra, es que després del congrés el partit surti reforçat, independentment del nom del president. Jo a hores d’ara no em puc mullar encara. No conec les candidatures en el seu conjunt ni el full de ruta de les mateixes cap al 2014. Però quan arribi el moment em mullaré segur.
Jordi Molinera. Josep-Lluis Carod-Rovira, president d’Esquerra, que a l’entrevista d’ahir d’en Cuní, no va parar de fer referències a que la “Nova Esquerra” ha de convertir-se en un partit serios, de govern, és a dir, més seny que rauxa… quines coses té la vida! Estava el President del meu partit receptant medicina convergent a tota la militancia per tal de mantenir el partit en el govern de la Generalitat a canvi de ves a saber què?
Josep M. Sáez. Un partit que pel seu caràcter assambleari, i que per tant, pel fet d'escoltar els corrents interns, sovint contradictoris entre ells i amb la direcció, necessitat molta dedicació. Però a més, un partit en el que la ideologia de l'esquerra independentista impera. I per tant, no se li pot descartar una certa radicalitat, que requereix un discurs directe i fort.
Josep M. Pallàs. A diferència d’altres partits, que tenen els votants fidelitzats sense gairebé esperit crític, l’elector ubicat a l’espai de l’esquerra nacional és molt crític i exigent. El seu vot no es regala, es guanya partit a partit, i portem uns quants partits en què l’equip d’Esquerra no ha jugat prou bé. Ens hem deixat marcar gols clamorosos i hem malbaratat ocasions claríssimes. Hem d’entendre el missatge, corregir el que calgui i sortir a per totes.
Josep Perera. La direcció d’ERC està mancada de lideratge i de projecte i ha perdut la credibilitat d’uns 360.000 electors que li van fer confiança fa quatre anys. La paraula autocrítica i la paraula coherència no figura en el seu programa d’acció. Actuen des de fa temps per impulsos, amb improvisació i mai de forma cohesionada i amb sentit comú.
Josep Rovira. Si una cosa definia ERC uns anys enrere era el fet d’anar una passa per davant, marcant el camí, amb idees clares i innovadores, arriscades, però que feien despertar consciències. Si alguna cosa defineix ERC avui és que s’ha vist superada per bona part de la mateixa societat que la pròpia ERC va despertar.
Lluís Pérez. No confonguem la lleialtat al partit amb la fe cega en el que digui la direcció. Cal dona'ls-hi la raó quan la tenen, i cal desautoritzar-los quan els hi manca. I quan després de la derrota surten els dirigents del nostre partit dient que la culpa de la baixada d'Esquerra és "del vot útil" cal dir, ben clarament, que un cop més s'equivoquen. Que les causes de la derrota estan més a dins que a fora. I que ha arribat l'hora del canvi, agradi o no, i li pesi a qui li pesi.
Lluís Soler. Malgrat el mal resultat, continuo pensant que els 10.000 militants d'Esquerra som una eina útil al servei d'aquest país i que sabrem tornar a guanyar la confiança de totes aquelles persones que desitgen viure en un país de primera, en un país lliure i sobirà.
Marc Candela. Les intencions del sorgiment d’Esquerra Independentista com a sector d’Esquerra era forçar la sortida del Secretari General del partit del Govern de la Generalitat per dedicar-se al dia a dia del partit, que s’avances el Congrés Nacional per a redefinir l’estrategia del partit, i que hi hagués un canvi de lideratge al partit que fos encapçalat per Joan Puigercós. Tot això, a succeit ara, encara no fa un any de quan es va demanar... Segurament era l’últim tren que es podia agafar.
Miquel Roman. La manera de marxar del Govern de Joan Puigcercós ha estat un error... Fou un error per part de Puigcercos de creure que tothom actuaria amb la mateixa fidelitat al partit . No tots som iguals. N'hi ha que pot actuar al marge del Partit, amb la seguretat de que ja l'hi cobrirem -tots- les vergonyes, i n'hi ha que no. I això en Puigcercòs ja ho havia de saber a aquestes alçades de la película.
Oriol Nicolau. Hem de fer doncs autocrítica, tant a nivell de campanya, com a nivell de la línia estratègica que Esquerra ha de seguir i que les JERC hem de recolzar en els pròxims anys. L'independentisme és més nombrós que mai, venim de dues manifestacions històriques per al sobiranisme, i com a partit la dinàmica de fa quatre anys ens portava a un creixement potencial molt substancial. Veient que les condicions hi són, cal veure doncs per que no les hem sabut aprofitar.
Quico Ventalló. Ens hauran d'explicar perquè s´ha marginat en Carretero i la seva gent, perquè en Carod, en un acte de misèria política, ha vetat l'entrada d'una figura com l'Hector Lopez Bofill (que li dona mil voltes), perquè l'aparell va purgar l'Uriel Bertran?, perquè va saltar de les llistes l'Elisenda Paluzie?, perquè....són masses perquès sense resposta; o la resposta és que la cúpula republicana ha tingut molt de cúpula i poc o gens de republicana.
Ricard Martínez. La reflexió interna ha d'anar acompanyada de frases i aportacions de caràcter intel.lectual que vagin més enllà dels missatges simples. Calen reflexions amb frases subordinades i amplitud de mires, sense apriorismes, simplisme, descobridors de l'essència, salvapàtries varis, anàlisis mal fets o versions distorsionades de l'estadística.
Sergi Pascual. Acabo de llegir l'entrevista a Carod-Rovira a l'Avui, on, d'una banda, el President del meu partit fa unes propostes organitzatives internes que sonen bé, però de l'altra no fa cap mena d'autocrítica, com si ell no hi tingués res a veure amb el menyspreu antidemocràtic de la direcció a les propostes de la militància. Recordem com a Lleida i Tarragona (oh casualitat, els dos escons perduts inesperadament per la direcció!), es va substituir a dit els candidats escollits democràticament per la militància per uns altres més propers al puigcercarodisme.
