L'activitat política d'aquests darrers anys ha estat, a Catalunya, d'una vitalitat com no ho havia estat mai abans en període democràtic. En aquest context de nous horitzons i nous interlocutors polítics, Esquerra Republicana de Catalunya ha passat de ser un partit petit a fer-se gran. L'espai electoral va créixer substancialment en les eleccions del Parlament de l'any 2003, d'una forma espectacular, i ha sabut consolidar-se en les del 2006. Malauradament, l'abstenció i el vot útil --capitalitzat en bona part a través del PSC i la seva etiqueta anti- PP-- han castigat durament ERC en les passades eleccions del dia 9 de març. Podríem dir, malgrat tot, que Esquerra ha guanyat la batalla ideo- lògica. En aquesta mateixa etapa, entre el 2003 i l'actualitat, ERC ha portat al centre del debat polític les tradicionals reivindicacions del partit que, en les últimes dècades, havia defensat en solitari. Parlem de sobiranisme i de benestar, d'agenda nacional i agenda social. En pocs anys, les tesis d'Esquerra han estat assumides pels principals partits catalans: CiU s'ha vist abocada a debats interns i interessants sobre l'assumpció del dret a decidir o una marcada línia sobiranista, mentre el PSC ha acabat reivindicant com a propi el dret a la publicació de les balances fiscals. Vegeu article complet a El Periódico
dimecres, 26 de març del 2008
Josep-Lluís Carod-Rovira: 'Unitat i renovació'
L'activitat política d'aquests darrers anys ha estat, a Catalunya, d'una vitalitat com no ho havia estat mai abans en període democràtic. En aquest context de nous horitzons i nous interlocutors polítics, Esquerra Republicana de Catalunya ha passat de ser un partit petit a fer-se gran. L'espai electoral va créixer substancialment en les eleccions del Parlament de l'any 2003, d'una forma espectacular, i ha sabut consolidar-se en les del 2006. Malauradament, l'abstenció i el vot útil --capitalitzat en bona part a través del PSC i la seva etiqueta anti- PP-- han castigat durament ERC en les passades eleccions del dia 9 de març. Podríem dir, malgrat tot, que Esquerra ha guanyat la batalla ideo- lògica. En aquesta mateixa etapa, entre el 2003 i l'actualitat, ERC ha portat al centre del debat polític les tradicionals reivindicacions del partit que, en les últimes dècades, havia defensat en solitari. Parlem de sobiranisme i de benestar, d'agenda nacional i agenda social. En pocs anys, les tesis d'Esquerra han estat assumides pels principals partits catalans: CiU s'ha vist abocada a debats interns i interessants sobre l'assumpció del dret a decidir o una marcada línia sobiranista, mentre el PSC ha acabat reivindicant com a propi el dret a la publicació de les balances fiscals. Vegeu article complet a El Periódico
