diumenge, 18 de maig del 2008

Reflexions d'un candidat

Ni «quimeres irrealitzables» ni «reformes estètiques». El secretari general i candidat a la presidència d'ERC, Joan Puigcercós, pretén traçar a Generació.cat (Mina, Grup 62) «horitzons de futur nacional engrescadors i possibles». Hi perfila el seu projecte de país i de partit a través d'una conversa amb els periodistes Tian Riba i Manel Manchón. I ho fa en tot moment amb l'ull fixat en el lector, a qui convida a entrar en diàleg a través del seu bloc (www.joanpuigcercos.cat) o del correu postal. Al pròleg, Puigcercós explica que posa sobre la taula la «necessitat de relleus i canvis en el terreny de les persones i de les idees», perquè ha pres la decisió d'«esdevenir el cap de llista d'ERC a les properes eleccions al Parlament», acceptant «la petició» de «la majoria de companys i companyes d'Esquerra d'esdevenir candidat». Així sonen algunes de les seves propostes:

2014
«L'horitzó és simbòlic. Cal una feina prèvia de construir estructures d'Estat, majoria social, discurs, referents simbòlics, models de país, i vies i poder per articular tot això. A més, ha d'anar acompanyat d'un relleu generacional i territorial en les estructures econòmiques i en la societat civil.»

GUANYAR EL REFERÈNDUM
«El més important [...] és que no només hem de pensar en el referèndum, sinó també en la manera de guanyar-lo... Algú dirà que fer un referèndum ja és una referència davant de tot el món. I això és veritat. Però el cost i el desgast polític que suposarà... fa convenient que hi arribem amb certes garanties. En aquest camí, la frivolitat és un luxe que no ens podem permetre.»

ALIATS AL MÓN
«El nostre paper internacional passa per revisar el model antisistema que hem interioritzat, que està a favor de totes les causes justes del món. [...] Hem de teixir complicitats. Això passa perquè els Estats Units entenguin que la independència de Catalunya no és antagònica als seus interessos, ans al contrari. I, òbviament, això no ha d'anar en detriment de la nostra voluntat de continuar treballant per un món més just.»

LIDERATGE COMPARTIT
«El lideratge d'un partit cada cop serà més plural. El líder únic dura molt poc. Els lideratges de vint-i-cinc anys responen a conjuntures polítiques molt concretes; en el cas del president Pujol, sortíem de la Transició. [...] El que necessita un partit són lideratges compartits, com més compartits millor. I compartir lideratge vol dir que el líder és qui aprèn a dir no, a jugar-se-la, a impulsar la innovació dels quadres i a convèncer que els uns, i no els altres, són els qui convenen. Ha de saber escoltar i socialitzar.»

PARTIT I DESGOVERN
«Un partit és un instrument per governar, o per fer oposició, que és una altra manera de governar. Per tant, s'ha de tenir un mètode i a vegades no l'encertem a l'hora de ser prou transparents per generar mecanismes de participació amb mètode i estructura, i s'acaba tenint la sensació de desgovern. A vegades surt aquella idea esbojarrada de la democràcia digital, allò de votar cada dia per veure què pensem. Seria impossible, perquè si una cosa aprens a l'Administració és que necessites estabilitat i dedicar un temps al que fas.»

LIBERALISME
«El liberalisme clàssic és una filosofia política que té aspectes als quals l'esquerra –particularment l'esquerra republicana– no pot renunciar [...], com ara el foment de la lliure competència, tot i que defineixi només parcialment el nostre projecte polític.»

ERC I EL PSC
«Hi ha una diferència entre els nostres, que són modernitzadors i arriben a la política per iniciativa pròpia, i els del partit socialista, que fitxa persones tècnicament eficients, però amb uns referents ideològics menys explícits... i que, per tant, són més fàcils de modelar en funció dels interessos generals del partit... Per això és una màquina tan perfecta.»

L'ÚS DEL CATALÀ
«Ha de ser l'element principal? Sí, evidentment. Però mai no tornarà a ser l'única llengua. Cal una idea de país inclusiva, atractiva, que generi oportunitats. I si no ho dissenyem i no ho pilotem els catalanistes –i això vol dir tots els catalanistes–, quedarem en un clot.»

SOCIETAT CIVIL FORTA
«L'esquerra modernitzadora vol una societat potent, lliure, crítica i capaç de suplir l'Administració. [...] Si Catalunya hagués disposat d'una societat civil prou potent i organitzada, Artur Mas no hauria gosat anar a Madrid a pactar amb José Luis Rodríguez Zapatero la rebaixa de l'Estatut.»

NOVA IMMIGRACIÓ
«Un dels principals motius de confrontació que tenim nosaltres amb el PSC és que a ells no els preocupa la redefinició del país. Ells veuen la immigració com una bossa de vots i volen reproduir el model de les tradicionals cases regionals amb les noves entitats llatines, africanes i magribines. És a dir, volen seguir l'esquema paternalista vertical de control de les cúpules. I això és un error.»

LLENGUA I VOLUNTARIAT
«Els socialistes miren amb suspicàcia la força del voluntariat lingüístic. Saben que les persones que s'hi impliquen no transmeten només una llengua. [...] Els socialistes desconfien d'aquest model, perquè esquerda els seus sistemes de control i perquè la generalització del voluntariat permet transmetre unes idees que no són neutres sobre el model lingüístic i sobre el país.» (El Punt)


+ El sí de Puigcercós (AVUI)