Ridao advoca per construir una direcció «unitària i cohesionada», però no amaga que els retrets de les candidatures pesen sobre l'«ànim». Si és elegit, garanteix que convocarà consultes a la militància sobre «decisions de transcendència política». La primera, sobre els estatuts del partit-Com ha de ser la nova executiva?
-«Tan unitària i cohesionada com sigui possible. Hi hauria d'haver representants de les quatre candidatures, però no sóc partidari que es traslladi mimèticament el percentatge que cadascuna obtingui en les primàries. Fins ara hem adoptat acords per unanimitat o assentiment però, per evitar que hi hagi quatre partits en un, probablement les decisions s'hauran de prendre per majoria, votant. Ara bé, qui guanyi ha de tenir prou marge per governar i la resta haurà d'acatar les directrius. També des de Gent d'Esquerra ens hem compromès que l'executiva sigui paritària.»
-No hi haurà quotes?
-«No es pot produir la dinàmica dels últims anys. I tampoc vetarem cap nom: cada candidatura, òbviament, serà lliure de designar qui cregui més convenient.»
-També volen obrir el partit a la militància...
- «Cal fer d'ERC un partit de govern. I això implica que el partit tingui el lideratge polític, que no ha de correspondre als representants a les institucions per qualificats que siguin. No podem reproduir la dinàmica d'orfandat política del partit. Ens convé obrir-nos i teixir complicitats. I hem de posar al dia l'organització, la comunicació interna, la formació, el paper de les sectorials i la participació.»
-Convocaran consultes per internet?
-«Plantegem autèntics referèndums per sufragi universal. Em comprometo, si sóc elegit secretari general, que d'aquí a un any es faci la primera consulta per actualitzar els estatus del partit. Hi ha un univers de reglaments que s'haurà d'harmonitzar i, probablement, serà el moment de plantejar una reflexió sobre l'assemblearisme. Consultarem tota la militància, i aquest mètode serà molt més democràtic que un congrés en què assisteix una part del partit, no tothom. Preguntarem sobre decisions de transcendència política.» Entrevista completa a El Punt
