El president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, és del parer que, «fins ara, ens han mancat formulacions serioses i creïbles d'accés a la plena sobirania política». Per posar-hi remei, i alhora farcir de corpus teòric la proposta de convocar un referèndum d'aquí a sis anys, el president dels republicans ha dibuixat a 2014 (L'arquer, Grup 62) els camins cap a la independència de Catalunya i la morfologia de l'estat que defensa. Una estratègia que ha assumit la candidatura afí que encapçalen Ernest Benach i Rafael Niubò, i que és la conseqüència directa de tot un projecte per bastir una ERC majoritària, oberta, que fugi de l'«independentisme adolescent», es beneficiï de l'embranzida del sobiranisme pràctic i lideri la cursa cap a la independència. La parada clau d'aquest camí: l'11 de setembre del 2014, amb una prova de força a les urnes com a expressió plena de la «democràcia». I aleshores, més d'hora o més tard, es constituiria la república catalana, creu Carod. Això és un tast amb algunes propostes per al nou estat que posa davant del mirall. Vegeu article complet a El Punt
El proper 7 i 14 de juny, els milers de militants d'ERC tenen el poder a les seves mans. Dels resultats de les primàries, en sortirà no només el Secretari General i el President del partit, sinó que poden determinar també el proper candidat a les Eleccions al Parlament previstes per al 2010. I al mateix temps, del Congrés d'ERC en pot dependre el govern del país. Les primàries d'ERC són decisives: els militants republicans tenen la paraula.
El president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, és del parer que, «fins ara, ens han mancat formulacions serioses i creïbles d'accés a la plena sobirania política». Per posar-hi remei, i alhora farcir de corpus teòric la proposta de convocar un referèndum d'aquí a sis anys, el president dels republicans ha dibuixat a 2014 (L'arquer, Grup 62) els camins cap a la independència de Catalunya i la morfologia de l'estat que defensa. Una estratègia que ha assumit la candidatura afí que encapçalen Ernest Benach i Rafael Niubò, i que és la conseqüència directa de tot un projecte per bastir una ERC majoritària, oberta, que fugi de l'«independentisme adolescent», es beneficiï de l'embranzida del sobiranisme pràctic i lideri la cursa cap a la independència. La parada clau d'aquest camí: l'11 de setembre del 2014, amb una prova de força a les urnes com a expressió plena de la «democràcia». I aleshores, més d'hora o més tard, es constituiria la república catalana, creu Carod. Això és un tast amb algunes propostes per al nou estat que posa davant del mirall. Vegeu article complet a El Punt
