A Esquerra, com a partit que vol la independència i per tant trencar l’estatu quo de la societat, molts empresaris que dominen els mitjans de comunicació d’entrada no pensin fer-li cap favor. Nosaltres no podem esperar que el propietari o l’editor del diari intercedeixi a favor nostre quan un periodista ha trobat una informació compromesa per al partit. No ens serveix de res pensar que potser això ha passat i passa amb les altres formacions polítiques. Nosaltres som un partit diferent, o no, Carod o Puigcercós?
Jordi Casals - "Avals i llistes negres oportunistes"
Ja va sorprendre la denúncia d'opacitat dels comptes per part de Niubò, que aquest cop, a diferència dels darrers anys (molts), es va abstenir en la votació dels comptes en el darrer Consell Nacional, amb un gest més d'oportunisme que de dignitat política. Sols se m'acudeix una pregunta davant la insinuació de futures llistes negres: Niubò ja té les seves llistes negres fetes, amb avaladors de les altres candidatures? En un procés tant transparent i democràtic com aquestes "primàries", aplicant el sufragi universal per elegir els dirigents del partit, la demagògia i l'oportunisme de vol gallinaci hi sobren, perquè en unes eleccions internes, la calúmnia no fa mal al rival, sinó a companys de partit i, al capdavall, a la mateixa Esquerra.
Lluís Fabrés - "Decepció"
I aquí és on crec que el discurs de Carretero es desmunta. A que renunciem, si no guanyem les eleccions? Passem a l'oposició potser, i convoquem el refèndum amb 30 o 35 diputats/es (éssent generós!)?. El discurs d'en Carretero és valid quan ets un partit majoritari amb un coixí electoral molt ferm al darrera, però provoca tancament ideològic. Si només sumem els purament independentistes, no anem enlloc. Guanyarem a Berga, a Ripoll, a Falset, però només amb els vots de Ciutat Badia ja es compensen aquestes victòries parcials.
Octavi Fornés - "Reflexions adreçades als militants d’ERC"
Les visions pragmàtiques no serveixen, NO SERVEIXEN! Si el nostre partit s’organitza i actua de manera poc democràtica, amb minvament de llibertats, d’igualtats i amb manca de solidaritat, no podem demanar confiança en el projecte de futur i de societat que proposem. Imagineu un metge que et diu que has de deixar de fumar mentre es fuma un puro!
Toni Fullat – "Esquerra i el govern"
M'havia semblat de sentit comú que calia estar al govern per "agafar múscul" com es deia en aquell moment. Però vist desde certa distància i aixecant el cap i mirant al voltant, l'evidència de la falta de recursos econòmics i competències -que fa massa vegades poc més que pintoresca la nostra presència-, i la constatació que no existeixen casos de partits petits que creixin en un govern fa que tot això de l'obseció pel múscul polític porti a l'anorèxia electoral. O que algú em digui un cas de partit petit a Europa que hagi crescut estant al govern? No n'hi ha. Perquè si el govern va bé creix el partit gran del govern i si va malament creixerà el partit gran de l'oposició. No sé veure encara que coi cal fer perquè el petit del govern creixi. Algú ho sap?
Carles Macian – "ERC 3.0. La política catalana en 3-D"
ERC és l'única força política que té un component ideològic singular que la pot posicionar de manera extremadament avantatjosa en el tercer eix. Es tracta del republicanisme. Es tracta de l'aprofundiment democràtic. Un aprofundiment democràtic què és la punta de llança argumental de la revindicació dels drets personals, socials i nacionals.
Daniel Mallén - "El camí de tornada del bumerang estatutari"
Sense una bona gestió de la situació, el bumerang estatutari que va arribar a Madrid i que ha començat el seu camí de tornada cap a Barcelona, ens pot anar a parar al cap amb una potència que podria deixar estabornit a més d’un i amb unes conseqüències pel país difícils de determinar.
Moisès Martí – "Carretero a Balaguer"
Els catalans tenim el costum d’establir relacions internacionals i simpaties amb els indis maputxes de torn, que prou feina tenen, on cal establir relacions internacionals i simpaties és amb Estats Units i amb el Regne Unit. Qui vegi simpaties amb Evo Morales, Castro, i Hugo Chavez viu totalment allunyat del projecte d’alliberament nacional.
Ricard Martínez – "Debat intern, intern..."
Des d'ERC ja podem dir que hem guanyat una batalla, ara, abans del congrés. El fet d'escollir
Lluís Pérez – "Elogi de totes les candidatures"
Ara que totes les pre-candidatures al procés congressual d’Esquerra s'han convertit, des de dilluns, en candidatures, voldria fer un elogi de totes elles, malgrat estar clarament a favor d'una en concret. Penso que totes elles reuneixen actius importants pel partit, que cadascuna té la seva part de raó i que totes hauran de ser presents a la propera Executiva tenint en compte molts criteris entre els quals, per descomptat, s'haurà de trobar el del suport electoral rebut.
Joan Plana – "El futur del partit i del país"
Molts militants et diuen: "Jo votaré tal persona perquè sempre ha ajudat molt a la nostra Regional", "Jo votaré tal persona perquè des dels començaments hem estat units" (...), amb aquesta gent només dir-los-hi que si estimen el país votin en clau de país, que no votin perquè aquest és amic meu o perquè em dóna subvencions o perquè ajuda al meu territori.
Joan Rabasseda - "Terricabras, gestió i Esquerra"
Ja falta menys per a què el debat intern a Esquerra arribi a la recta final. Que tots els militants puguem anar les urnes el proper 7 de juny és un bona manera, democràtica per excel•lència, per decidir qui ha de liderar el partit, fidel a la declaració ideològica d’Esquerra Republicana de Catalunya. A partir del 14 de juny espero que tots plegats només parlem d'unitat i de futur.
Moisès Rial - "La ponència política del Congrés"
Una ponència política no pot ser un simposi de la conselleria d´innovació només, i que destili un tuf neoliberal , que ens posa a les antipodes del vot jove independentista que està per posar fil a l´agulla al dret de decidir.Cal que la ponència reculli les reflexions anteriors i sigui assumit per a tohom si volem fer un gir en positiu amb uns 10000 militants que majoritàriament volem polítiques d´esquerres i coherència nacional per tornar a ilusionar a la bona gent d´aquest país.
Josep Romeu – "Ni unitat ni excel·lència"
Es pot vendre com es vulgui, però la realitat és que l’actual Govern de
Pere Sàbat – "Les cartes sobre la taula" La veritat és que crec que ERC Futur no ha aconseguit més firmes i s’amaguen darrera d’aquesta ombra de la por a Calàbria per tal de disfressar el seu fracàs. És més, ERC Futur està duent a terme una campanya en negatiu plena de desqualificacions i de llançament continu d’atacs contra la transparència i l’honorabilitat de certs companys de partit. ERC Futur hauria de saber que les campanyes en negatiu normalment s’acaben girant en contra.
