Article de Joan Tardà (Diputat al Congrés), Cesc Poch (UGT), Noel Clemente (CCOO), Moisès Rial (CGT) i Eduard Suàrez (CSC-Intersindical)Quan l'any 1996, en el congrés de Vilafranca, Esquerra iniciava el viatge de l'esquerra nacional s'apostava fort en la confluència de les qüestions socials i nacionals com a element estratègic per avançar cap a una majoria social sobiranista. En aquell moment vam concloure que per créixer i obrir-nos a nous sectors socials calia superar la focalització del fet cultural i lingüístic en la reivindicació nacional. I en el cicle polític dels darrers anys, aquesta centralitat reivindicativa ha estat superada pel debat de les infraestructures. Podem dir, doncs, que hem passat de la llengua al ciment.
I de la feina feta ens en sentim orgullosos. Perquè, malgrat la vertiginosa velocitat amb què es transforma la societat, l'independentisme no només no ha perdut el tren de la història, tal com ha passat a altres corrents de pensament polític, sinó que ha sabut convertir les tensions i contradiccions amb l'Estat en discurs polític. Vegeu article complet al diari El Punt.
