Alfred Abad Mentre hi hagi qui ens vulgui exterminar, nosaltres resistirem, i el burlarem pel món fent-ne gran sorna a tothom que ens pregunti de la seva ( que no nostra ) pàtria. Mai el recolzarem en res fins que no reconegui el nostre dret a l'autodeterminació com qualsevol poble normal que l'únic al que aspira és a ser ell mateix.
Pere Aragonès
Gent d’Esquerra omple
L’acte ha estat auster i alhora emotiu, amb un missatge positiu i constructiu en tot moment. (...)Avui hem fet un gran pas perquè el nostre projecte i el nostre equip encapçalin la nova Esquerra a partir del proper juny. Però queda molta feina a fer i no ens podem adormir: el proper 7 de juny hem de portar el màxim nombre de militància a les urnes i el 14 al congrés convençuda de la nostra proposta. Podem fer-ho i ho farem. Com ha dit en Joan Ridao: “sort, feina i vots!”.
Raül Castanyer
Sé que la política valenciana no interessa massa enllà lo Sénia, més enllà de les tres ratlles que ixen a Vilaweb, però per ací ja hem tingut un horitzó 2007, que va acabar amb tal hòstia que encara estem arreplegant les restes d'alguns. Així que jo me pregunte, aprendrem alguna vegada dels errors?
Jordi Castells
Ben sabut és doncs, que si algú s’anomena patriota i creu estimar el país, mai donaria suport a una gent que han demostrat per si mateixos que no tenen el més mínim interès en avançar cap a la llibertat nacional, ans al contrari, tan sols miren per ells mateixos (han esdevingut polítics professionals, professionals en venda de fum).
Josep M. Cervelló
En Puigcercós i en Ridao, dins del debat del partit, són qui millor poden representar L’Esquerra que té el cos arrelat a la nació més activa: el treball local, la presència municipal, els moviments socials, els sindicats, les plataformes d’activisme cultural, de defensa del territori... És un encert que, diumenge, es vulguéssin fer acompanyar per militants que treballen en aquests àmbits, que representen una renovació interior perquè tenen bona part de la seva agenda política invertida portes enfora del partit.
Jordi Coronas
Josep-Lluís Carod-Rovira va reivindicar una ERC responsable i seriosa com la que representen Benach i Niubò "l'ERC dels vuit diputats a Madrid i dels més de vint diputats al Parlament. La que té cultura de govern i no canvia d'estratègia cada sis mesos". En definitiva una ERC en línia recta. Una ERC que agafi l'autopista (no la de peatge) i posi la directa sense entrebancs.
Raül Escobar
Rigor, responsabilitat i treball
Joan Ridao i Joan Puigcercós han defensat la necessitat de construir un partit sòlid, on ningú en sigui exclòs. Discursos d’unitat de partit davant dels atacs dels que volen una esquerra feble. Discursos que han seguit la tònica de tota la campanya de la gent d’esquerra i de la que em sento orgullós. Orgullós de no caure en la provocació i en l’insult als companys de partit, per què de partit sols n’hi ha un, el partit que guanya i el que perd, el que negocia i cedeix quan toca cedir i el que no s’arronsa i es planta quan toca. El partit de tots i totes. El partit dels 10.000 militants.
Lluís Fabrés
Per damunt de tot hi ha el partit. No faré cap crítica de les altres candidatures ni del seus membres, amb una sola excepció: trobo absolutament impresentable tot el que s'està dient des del sector d'en Carod respecte a l'aparell del partit: que si hi ha por a llistes negres, que si clans.. la gota que ha fet vessar el got ha estat veure avui com en Carod deia que li havien fet "mobbing", a part d'altres acusacions. Ràpidament, com podeu veure, els nostres amics de la premsa es freguen les mans.
Salvador Garcia
I l’Uriel? Som amics i ha rebut crítiques injustes que em saben molt de greu. No és un submarí del Puigcercós, com s’afirma de vegades, però no representa el canvi en profunditat que necessita ERC. Ha estat 9 anys a la direcció, i ha estat d’acord amb totes les decisions (èxits i fracassos) que han portat a la situació actual. Ha creat un bon equip, amb Paluzie, López Bofill i Renyer, que la nova direcció d’ERC ha d’aprofitar, però el màxim exponent del moviment, el propi Uriel, no representa el canvi, cop de timó i sobretot renovació en profunditat en l’acció política que necessita ERC.
Eduard González
En quant al grup ERC Futur d'en Benach i en Niubò, ja partien com a clara competència de Gentd'esquerra, el que mai m'hagués imaginat és les males arts d'aquest grup. Si us fixeu centren tot el seu projecte en un referèndum d'autodeterminació pel 2014. Estratègia per desviar l'atenció del munt de ficades de pota que han fet, "Perpinyà" i la decisió sobre l'Estatut, són les més importants, però francament n'estic fart de patir cada cop que veig el president del meu partit a la televisió. Perquè cada dos per tres, diu alguna de grossa.
Carles Macián
A 6 dies de les votacions, pronòstics
Així doncs, el meu pronòstic és que ERC sortirà enfortida del procés. I no només perquè el procés és democràtic. Si no perquè la maduresa dels i les militants, de les candidatures, de l'organització, no permetrà que el Congrés acabi en la clàssica i recurrent escabetxina pròpia de l'independentisme català o de l'esquerra extraparlamentària.
Ricard Martínez
ERC: Unitat versus realisme 2.0
Sembla un tòpic, però allò que ens demana la gent és un debat d’idees. Idees de com dirigir el partit, quina ha de ser la seva estructura, si hi ha d’haver dirigents a les institucions i quants, com explicar l’estratègia acordada a
Ferran Montardit
No, no, no. Si vostè es pensa que diré que el sr Carretero és qui parla més clar o qui té més raó de tots els candidats a presidir aquest partit antigament anomenat ERC, doncs va equivocat. No li diré res d'això. Simplement diré que és l'únic que diu les coses amb coherència. Miri quina paraula més bonica, repeteixi amb mi, co-he-rèn-ci-a. I la qüestió és que no és tan difícil crec jo.
Josep Perera
2014: l’últim joc malabar del senyor Carod
No dubto de que el senyor Carod hagi sigut independentista durant molts anys o de que li pugui fer il·lusió veure algun dia una Catalunya iundependent , però una cosa és això i una altra cosa és treballar per la independèndcia de Catalunya, a CiU i fins i tot a ICV hi ha tambá algunes persones que diuen que els agradaria veure algun dia una Catalunya independent però són gent que no han mogut mai ni un dit per aconseguir-ho. El senyor Carod és com un capellà que ha perdut la fe, es dedica a predicar una doctrina en la que ell ja no hi creu, fa temps que ell va deixar de creure en el projecte independentista i l'únic que fa és aprofitar-se de tots els independentistes que de bona fe encara se l'escolten per seguir ben arrapat a la cadira.
Joan Puig
Excedència, companys no és això
La intervenció de l’actual President d’Esquerra m’ha provocat profunda decepció. Carod va anar a Perpinyà a parlar amb ETA, i malgrat no ho va dir a la direcció del partit, tots li vam donar suport, tots vam ésser solidaris amb ell. No cal oblidar que Carod segueix essent el President del partit i la seva gent no pot dir el que diu, a Esquerra no val tot. Joan Puigcercòs s’ha sacrificat molt per ell, fins i tot ha estat massa generós, sobretot veient avui, el que la gent de Carod, diu per guanyar el congrés d’Esquerra.
Moisès Rial
L´Esquerra Republicana de les llibertats davant de les temptacions del liberalisme
ERC, que en aquest congrés proper, també votem un model neoliberal a favor de defensar per activa o per passiva els oligopolis i els seus beneficis empresarials amb l´actual model econòmic privatitzador i de retallades socials o un model nòrdic d´un estat del benestar òptim i generador de justícia social. L´alternativa que cada cop es veu més ilusionant i aglutinadora de complicitat, esdevé dins ERC, el corrent Esquerra Independentista.
Pere Sàbat
Seria fantàstic que algú d’Esquerra pogués declarar la independència des d’un saló del Palau de
Esteve Sebastià
Que 4077 militants d'arreu dels Països Catalans ens hàgim inscrit al congres per debatre idees és un fet que em demostra un altre cop que ERC és viva, és una força molt viva. Una vitalitat que li donem tots i totes els que militem. Em sento orgullós de pertànyer a un partit on som nosaltres, els militants, els que decidim el nostre futur, amb una participació directa i clara (...). Sé que a voltes és difícil o complicat entendre ERC o entendre el nostre funcionament, però per mi és el millor model, ja que crec fermament en l'assemblearisme i la democràcia participativa i directa.
Antoni Soy
Eleccions i Congrés: una gran oportunitat
Tothom ha de saber estar al seu lloc, doncs partim de la base que tothom fa les coses per a aconseguir un partit millor i més fort, què ens permeti avançar el millor i el més ràpid possible en la consecució dels nostres objectius. Només així tindrem una direcció amb capacitat de liderar i de dirigir adequadament. Perque serà capaç de guanyar-se i de mantenir l’autoritat real sobre el partit. I només així podrem avançar en la consecució del dret a decidir i en la construcció d’una majoria social i nacional per a la sobirania del nostre país.
Quicó Ventalló
ERC, paisatge després de la batalla
L'Uriel pot oferir una proposta creïble, perquè coherent ha estat la seva trajectòria i coherent la seva sortida obligada de l'executiva del partit. Per altra banda, la preparació i prestigi de gent com L'Elisenda Paluzie, l'Hèctor Lopez-Bofill i tants d´altres, són un valor afegit considerable, sobretot de cara els nous independentistes, joves i desacomplexats, de les noves fornades. Ser republicà no és suficient, cal també ser republicà intel.ligent. Caldrà triar, doncs, entre el continuisme perpetuador de la decadència o bé decidir-se per una renovació que permeti el rellançament de l'independentisme d'esquerres. La tria és clara, l'opció també.
