dimecres, 23 d’abril del 2008

Reaccions a la blogosfera republicana (VII)

Jordi Casals: "Blocaires de Carretero, amb convergents inclosos". Els reagrupats o carreteristes, a més de la web, tenen un portal de blocaires a favor de l'ex-Conseller del Tripartit maragallià: Blocs amb estrella. És curiós, però, que entre els blocaires n'hi ha algun de convergent, com ara Dessmond, un blocaire liberal de referència, que sempre escriu coses interessants, malgrat no estar-hi sempre d'acord (i no per qüestions de liberalisme).

Jordi Coronas: "Unitat i renovació". El 7 de juny, els i les militants d'ERC hem de donar una lliçó de democràcia interna i encara més important, el 8 de juny hem de sentar les bases per arribar a ser un partit gran, no només d'esperit (que ja ho som) sino també en nombre de militants, simpatitzants i representants a les institucions. I això ho haurem de fer independentment del resultat i ho haurem de consolidar el dia 14 en el congrés, sense fisures, amb unitat i renovació.

Jordi Eduard: "Contra la crítica per la crítica". És per aixó que milito a Esquerra Republicana perquè és l'instrument, el millor, per no només detectar les mancances, sinó actuar-hi, positivar-ho. Ara ho fem des del govern de la Generalitat, amb totes les limitacions i errors del món, però sense defallir, i amb voluntat ferma d'avançar. Si deixem de veure en la crítica un campi-qui-pugui d'acusacions personals, tàctica electoral curt-terminista, i galindaines politiques vàries resumides en el tristament extès "i-tu-més" polític, aquesta crítica serà útil. Si no, simplement serà un esglaó més cap a la masmorra masoquista nacional, i tampoc cal.

Raül Escobar: "Endavant amb la Gent d'Esquerra". El procés de recollida de firmes per les candidatures al Congrés Nacional va endavant. A mesura que això avança, la candidatura de la gent d'Esquerra va desgranant el projecte per als propers 4 anys. Podeu veure la reforma de la web de la candidatura, ja amb tots els mecanismes necessaris (notícies, blocs, videos, documents) per exposar el projecte. Aquí podeu llegir el primer avanç del programa.

Àlex López: "Jo em mullaré". Amb la meva manera de ser, sense criticar els meus companys i companyes de partit, però dient clar qui i per què preferiria que guanyés el congrés. Però que ningú no s’equivoqui. Guanyi qui guanyi, aquest és el meu partit. No percebo cap altre millor eina avui dia per assolir la independència. Ni partits extraparlamentaris 100% coherents amb ells mateixos però socialment estèrils, ni aventures personals que s’esgoten quan el personalisme esdevé massa feixuc.

Carles Macián: "Estratègia renovada i 2014". El gran repte d'ERC en aquest 25è Congrés Nacional no és altre que el de renovar l'estratègia. L'estratègia de l'entesa amb l'Espanya federal, l'estratègia de l'arrossegament de l'esquerra subsidiària i del regionalisme convergent cap al sobiranisme no ha acabat de funcionar. Necessitem noves estratègies. Necessitem nous estrategues.

Jesús Palomar: "Una sola petició". M'agradaria que l'endemà les paraules de guanyadors i no guanyadors (no m'agrada el terme vençuts) tinguin clara una realitat: que la pluralitat de plantejaments i idees enriqueixen al partit i la pluralitat de candidatures també, però que aquestes deixen de ser-ho quan s'acaba el Congrés. (...) M'agradaria que aquells que no guanyin ens deixin descansar durant una bona temporada a la militància...

Joan Puig: "Gent d'Esquerra". Desitjo sincerament que passi el que passi, trobem tots el camí necessari per tal que Esquerra sigui el veritable referent de canvi nacional d’aquest País. Sempre he defensat que tots som necessaris, vénen temps difícils i complicats i caldrà afrontar la construcció d’un partit nou i modern.

Josep Romeu: "Torna Àngel". La tornada de l’Àngel Colom, ara des de les files convergents, difícilment pot aportar res per ajudar a trobar el rumb a Esquerra. El seu públic oferiment per a fer de pont entre les dues formacions nacionalistes no té cap credibilitat ni possibilitat de reeixir. Dubto, fins i tot, que al si de CDC li donin gaire marge de maniobra.

Antoni Soy: "ERC en quatre dimensions". Hem de redefinir (valors i idees), per a adequar-los a les noves necessitats i realitats del món actual, i específicament de Catalunya, però són els que ens permeten tenir un espai polític, social i electoral ampli i central. En el que hi caben (tal com ha sigut històricament) gent de moltes ideologies polítiques, des de liberals, a demòcrates radicals, socialdemòcrates, socialistes, marxistes no ortodoxes, llibertaris o anarquistes.

Antoni Verdú: "Estranya parella?". Els tàndems no són vinculants, no votarem un tiquet sinó un candidat/da per separat. I si es produeix una estranya parella? I si a més l’estranya parella es veu al poder governant amb una ponència a la que han presentat esmenes? El procés serà complex i les respostes no les tindrem totes l’endemà de l’elecció.