dilluns, 31 de març del 2008

Reaccions a la blogosfera republicana (IV)

Carles Caballero. Una altra de les paraules més habituals últimament, referides a Esquerra, és divisió. D’altres ho anomenen debat, d’altres ho anomenen democràcia participativa. No ens hem d’amagar de res, perquè no tenim res a amagar. Algú coneix quins sistemes electius funcionen a l’interior de la resta de partits polítics amb representació a Catalunya? Sap algú que les donacions anònimes a partits polítics han estat legals fins que ha arribat Esquerra al primer pla del panorama polític? Sovint ens falta perspectiva històrica. I no ens referim a on érem o on som.

Jordi Casals. Joan Puigcercós va fer pública la seva candidatura a la presidència d'ERC, emprant sempre un "nosaltres" per parlar del projecte de partit. És bo que la noció d'Esquerra es basi en el col.lectiu. (...) El procés intern d'Esquerra és únic al nostre país, absolutament democràtic, dons s'escollirà president i secretari general per sufragi universal de la militància, no en un congrés assembleari sinó amb urnes a cada capital de comarca o secció local. El què hauria de ser un model a seguir i un fet admirable pels demòcrates, de moment es destil.la un interès morbós per la picabaralla interna. És curiós que els que s'admiren tant de la democràcia americana davant les primàries americanes no ho facin amb la d'Esquerra, si no el contrari. Tampoc és una sorpresa...

Adrià Companys. Vinga portades de diari. Apa, som-hi. Que no es digui. Fins i tot sortim als títols principals dels telenotícies. Entenc la estratègia. El que és veritablement important és que parlin de nosaltres, sigui bo o dolent. Que parlin. Que si avui ha sortit el presi a Catalunya Ràdio, que si ara el secre surt amb la Tarribas, que si en Ridao diu que ell no sap res, ara en Carretero, l'Uriel que s'amaga darrera els matolls. Quin merdé !!!!!!. Jo no soc d'eixe mon !!!!!.

Jordi Eduard. El que em fa una mica més de basarda són algunes de les formes que ha adoptat el corrent per encarar aquest procés. Confrontacionalisme, «que-se-vayan-todos», «us-portarem-als-tribunals», nosaltres tenim la veritat i qui en discrepi és un poltroner a sou de la direcció… Trist. El fet de demanar un 5 % d’avals (...) és vist com un atac, i immediatament s’amenaça amb els tribunals. Companyes, companys, no és això. Tots estem d’acord en el debat de les idees, però jo no estic gens d’acord en el debat dels gestos d’amenaça i despreci. Es per això, i per la discrepància cap al discurs ideològic d’en Joan Carretero Reagrupament que no els votaré en el proper congrés.

Carles Herrera. Sembla com si, pel fet de ser republicans i independentistes, ens estigués vedat tot allò que comporta el fet de governar. Així, mentre la resta de partits, quan estan al poder, governen, dels d’Esquerra Republicana es diu que estan aferrats a la “poltrona”. Sovint ho diu gent aliena al partit, bàsicament l’oposició convergent. Comentaris ressentits i interessats d’aquells als qui els sap greu que no governin els seus. Però algunes vegades, sense cap mena de pudor, algú del propi entorn, portat d’aquesta mena de purisme equivocat, s’esvera tot criticant fets com aquest. (...). Esquerra és un partit de govern i, agradi més o menys, governar comporta vehicles oficials, protocol, assessors i despatxos oficials. És el que hi ha. Aquí i a la Xina Popular.

Sergi Pascual. El problema és que els mitjans de comunicació, que, com sabem, són hostils pràcticament en la seva totalitat al sobiranisme, contínuament emeten soroll de fons (titulars tendenciosos). A mi personalment m'importa ben poc quines siguin les cares públiques del nostre partit després del congrés de juny (amb la reserva anteriorment esmentada). Això és així tot i el meu suport formal (que mantinc) al corrent Reagrupament.cat (el qual en boca de Carretero va ser el primer a criticar públicament la follia de l'estratègia que estàvem seguint). I estic convençut que la gran majoria dels militants i dels simpatitzants del nostre projecte sobiranista posen igualment el projecte per damunt de les cares visibles.

Lídia Pelejà. Ara bé, tal i com vaig dir, em va semblar completament racional afirmar que un polític que està en partit suposadament d’esquerres, si no parla de polítiques socials és més aviat liberal. Però repeteixo, vaig dir-ho perquè segurament no havia fet un seguidisme de la seva trajectòria. I si jo no ho tenia clar, tenint en compte que segueixo de bastant a prop la política d’Esquerra, imagineu la resta dels ciutadans. I amb això queda dit, i espero tancar el tema: Carretero no és de dretes. Però crec que cal reforçar el discurs.

Josep Perera. El senyor Carod fa com Ronaldinho, s'esborra, Ronaldinho no pot suportar ser suplent i s'inventa unes suposades lesions, el senyor Carod sap que té totes les de perdre en el Congrés i s'inventa un suposat ànim de renovar el partit per no presentar-s'hi. No es presenta perquè no suportaria la idea de perdre, no perquè li preocupi ara el partit, ni perquè el vulgui renovar, ara ell déu pensar què la millor manera de conservar la cadira és acostar-se als sectors crítics per derrotar Puigcercós,però oblida que ell i el senyor Puigcercós són igual de responsables de l'estratègia actual que segueix el partit i que aquests sectors crítics són critics amb la direcció, no només amb el senyor Puigcercós o amb ell i que l'estratègia que ell defensa té molt poc a veure amb el que plantegen el Reagrupament i Esquerra Independentista.

Lluís Pérez. Contràriament a altres candidatures que fins ara s'han anat postul·lant, Renyer i Bertran presenten un projecte clar i concret per a redreçar la marxa del partit; un projecte sobre el que tothom, militant o no, pot informar-se simplement anant a la web d'EI. Mentre Carretero i Puigcercós fins ara no han fet més que al·lusions vagues al que un i altre volen ("fermesa", "sumar", "un partit obert i plural"), els candidats d'EI han explicat amb tota la concreció del món en què es basa el full de ruta que proposen pel partit durant els propers anys. (...) On altres de moment només posen cares i grans paraules, l'Uriel, en Renyer i tota la gent que hi al darrere ja posen, com digué el propi Uriel fa uns dies, "programa, programa, program". Un programa, a més a més, d'il·lusió i de canvi, que realment pot tornar a engrescar la militància de base i l'electorat republicà.

Joan Puig. El congrés de juny ha de permetre reflexionar sobre el perquè del que ens ha passat, no fer-ho ens pot seguir portant a un descens inevitable de vots, ens cal fermesa, ens cal complir el que vam signar en el govern d’entesa, que no vol dir deixar de fer polítiques nacionals, tot al contrari, actuar nacionalment des del govern d’entesa és fe creïble el nostre discurs. (...) Si Esquerra s’enfonsa, una part del País també, i aquesta responsabilitat també és dels dirigents que sortin del proper congrés. Que el debat sigui l’intens que és vulgui, tothom te dret a presentar-se, ara desprès, guanyadors i no tant guanyadors a una, no ens podem malbaratar el millor dels partits polítics, ni podem malbaratar el somni dels justos.

Josep Romeu. Evitant una desfeta personal al Congrés d’ERC del mes de juny, pot aferrar-se al càrrec de Vicepresident del Govern com a mínim fins al final de la legislatura. (....) De la mateixa manera, mantenint-se al marge de la disputa interna que ara quedaria reduïda a tres bandes, ell podria erigir-se com a àrbitre o trobar una sortida honorable amb qualsevol dels resultats possibles, cosa que difícilment hauria tingut en cas d’haver estat derrotat en unes votacions internes del partit. Queda per veure si podrà, tanmateix, mantenir-se’n tant al marge i no acabarà afavorint i per tant lligant la seva sort a una o altra candidatura.

Josep Rovira. Als mitjans de comunicació de casa nostra els cau la baba fent un seguiment exhaustiu, gairebé ridícul, del procés obert entre els demòcrates nord-americans. (...) Tant hi fa que les acusacions ratllin el racisme i que la guerra bruta entre candidats sigui cent vegades pitjor que les lògiques tensions internes generades a ERC davant un possible canvi de lideratge; el procés demòcrata l’embolicaran amb totes les virtuts possibles, mentre l’equivalent fet per ERC serà titllat de manera unànime com una pallassada ridiculitzable. (...) El que allà és una exigència democràtica i alliçonadora, aquí, quan ho fa ERC, és una crisi desestabilitzadora d’adolescents immadurs incapacitats per a la política.

Esteve Sebastià. Després del proper congrés ERC amb l'aire renovat, amb més empenta i havent recuperat la il·lusió i la trempera i amb un rumb clar, tornem a ser la peça clau en la construcció nacional i social del país. Tampoc voldria acabar sense donar les gràcies a Carod Rovira, ep! que no l'enterro, per la feina feta i per la que crec que seguirà fent per l'independentisme, tot i que hi hagi cops que no he compartit alguns camins que ha pres, per mi és un dels últims polítics amb totes les lletres que queden en un moment en que sembla que es prima més la gestió i el poder que les idees i els projectes polítics.

Esquerra Independentista fa públic el seu programa per al congrés d'ERC

El corrent crític Esquerra Independentista s'avança a la resta de sectors d'ERC a l'hora de fer públics el seu programa per a les eleccions a la presidència i la secretaria general del partit. Reivindica el referèndum del 2014 i proposa per al 2010 la unió de les forces catalanistes que es comprometin a respectar els interessos del país. Joan Ridao va acceptar ahir la proposta de Joan Puigcercós de formar part de la seva candidatura com a aspirant a secretari general del partit. El dirigent d'Esquerra Independentista Uriel Bertran diu al seu bloc que vol provocar un canvi que doni la volta a l'actitud del catalanisme dels últims trenta anys per poder construir 'l'estat català al si de la Unió Europea'. Vegeu notícia completa a Vilaweb.

Puigcercós diu que abans de fer un referèndum el 2014 cal un acord de finançament

El secretari general d'ERC, Joan Puigcercós ha dit que per arribar a un referèndum sobre autodeterminació el 2014 cal un acord de finançament sòlid el 2010 per avançar cap al concert econòmic. L'encara secretari general dels republicans ha dit, en una entrevista a Catalunya Ràdio que no descarta ser el candidat d'ERC a les properes eleccions al Parlament "si la militància ho vol".
Puigcercós ha qualificat Joan Ridao, que aquest diumenge va fer pública la seva candidatura a secretari general d'ERC en el Congrés d'aquest mes de juny, de "coneixedor de bona part del partit". Puigcercós ha dit que Ridao representa "aire fresc" i ha dit que "és molt treballador i idoni per a la nova etapa". Vegeu notícia completa a l'AVUI.

Carretero assegura que no pretén un avanç electoral a Catalunya si guanya el Congrés d'ERC

L'exconseller de la Generalitat de Catalunya i líder del corrent crític d'ERC Reagrupament.cat, Joan Carretero, assegura que si la seva candidatura guanya el congrés del partit del proper mes de juny no forçarà un avanç electoral, però tampoc admetran que el govern "acati" decisions "contra Catalunya" mentre Esquerra actua de "convidat de pedra".
En concret, i segons afirma en una entrevista a la web de Reagrupament.cat, que estrena disseny, Carretero afirma que el partit ha estat últimament aquest convidat de pedra com a soci de govern, però no ha de ser impassible davant de certes decisions fonamentals per a Catalunya, com la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut i un nou finançament que impliqui l'"espoliació fiscal". Vegeu notícia completa a l'AVUI.

diumenge, 30 de març del 2008

Puigcercós i Ridao presentaran candidatura conjunta a la direcció d'Esquerra

El panorama previ al congrés d'Esquerra Republicana es va aclarint. Després que Carod-Rovira va anunciar que no optaria a la direcció del partit, ara són Joan Puigcercós i Joan Ridao els que fan pública la seva estratègia. Tots dos presentaran una candidatura conjunta al congrés d'Esquerra. Així ho ha confirmat Ridao, portaveu d'ERC al Congrés dels Diputats, que ha afegit que ell optarà a la secretaria general. L'objectiu, afirmen, és aconseguir una solució unitària a la disputa interna que pateix el partit. Vegeu notícia completa a 3cat24.cat

L'entorn de Carod fa pinya en el llançament del 2014

Retirat de la cursa per assumir el lideratge polític d'Esquerra, Josep-Lluís Carod-Rovira va donar ahir el tret de sortida a una altra cursa, la del cap de llista. L'encara president d'ERC, que ha renunciat a optar a la reelecció de la presidència del partit, té intenció de tornar a ser el candidat a la presidència de la Generalitat, malgrat que diversos dirigents del partit ja s'han posicionat en contra que ho sigui. Al front contrari dels que creuen que l'etapa de Carod ha arribat a la seva fi, hi havia ahir l'entorn de Carod i representants de la federació de Barcelona, que per primera vegada d'ençà de la guerra oberta entre Carod i Joan Puigcercós s'han posicionat sense escrúpols al costat del número 1. Vegeu notícia completa a l'AVUI.

Carod desaprova el radicalisme independentista

Josep-Lluís Carod-Rovira va advertir ahir implícitament a Joan Puigcercós, secretari general d'ERC, que l'"independentisme de pràctiques minoritàries" i gestos radicals "mai aconsegueix ser majoria", de manera que no contribueix a generar les condicions polítiques i socials necessàries per plantejar un referèndum d'independència per al 2014, un objectiu "nacional i democràtic".
En la seva intervenció en la jornada de formació Objectiu 2014 que va dirigir a més d'un centenar de dirigents territorials d'ERC, va alertar als partidaris de radicalitzar el discurs i els gestos independentistes, en un missatge dirigit als afins de Puigcercós --que optarà a la presidència d'ERC--, però també als corrents crítics Esquerra Independentista (EI) i Reagrupament.cat (RCat), que "des dels marges no s'aconsegueix la centralitat" que permetria guanyar un eventual referèndum d'autodeterminació el 2014. Vegeu notícia completa a El Periódico.

L'escull de les firmes i el vot per correu

Quan falta només una setmana perquè el consell nacional ratifiqui el reglament que ha de fixar les normes de cara al congrés que Esquerra farà al juny, hi ha dos esculls que podrien paralitzar el procés: el requisit que qualsevol candidatura ha de demostrar que té com a mínim el 5% del suport de la militància i l'apartat del vot per correu, que pot facilitar, segons diversos sectors del partit, una tupinada, atès que no hi ha garanties inequívoques de la identitat del sol·licitant. Fonts de l'organització admeten que la controvèrsia d'aquest aspecte farà que desaparegui el vot per correu. Vegeu notícia completa a l'AVUI.

dissabte, 29 de març del 2008

Nova enquesta: el tractament dels mitjans

En la blogosfera republicana, alguns militants republicans denuncien el tractament que els mitjans convencionals estan fent de les primàries i el congrés. De fet, semblen estar-hi d'acord alguns blocaires de diversos corrents d'opinió existents. Segons afirmen, els mitjans que enalteixen la democràcia i la transparència en altres casos, aprofiten el procés actual per accentuar la divisió i estigmatitzar la imatge pública d'ERC. Per això us proposem una enquesta: "Creus que els mitjans informen amb objectivitat del procés intern d'ERC?".

Ridao diu que Puigcercós és la «renovació» d'ERC però vol comptar amb Carod

El cap de files d'ERC al Congrés, Joan Ridao, va opinar ahir que Joan Puigcercós, que aspira a liderar el partit després del congrés, «incorpora un ideal de renovació». Ridao, que molt probablement farà tàndem amb Puigcercós presentant-se com a candidat a la secretaria general, va apostar, però, per buscar una sortida «tan unitària com sigui possible» a la crisi d'ERC. És a dir, que no impliqui «prescindir» de l'actual president, Josep-Lluís Carod-Rovira. En declaracions a TVE, va advocar per trobar una «solució de consens».

El portaveu dels republicans al Congrés va argumentar que Puigcercós «incorpora un ideal de renovació, no només polític, sobre idees, sinó també sobre persones», després que Carod anunciés que renunciava a presentar-se a la reelecció amb l'argument que el partit ha de renovar-se i que suggerís que Puigcercós hauria de fer el mateix. El crític Uriel Bertran, d'Esquerra Independentista, també va opinar en declaracions a Catalunya Ràdio que ERC «sempre ha sortit reforçada» dels debats congressuals. (El Punt)

Huguet censura que Carod activi la proposta del 2014 sense consultar el partit

Josep Huguet va verbalitzar ahir el que fa mesos que dirigents d'Esquerra diuen en privat. El conseller d'Innovació, Universitat i Empresa, Josep Huguet, va criticar el projecte de referèndum de Josep-Lluís Carod-Rovira, que precisament serà presentat avui per l'encara president d'Esquerra davant d'un centenar de quadres territorials a la casa Elizalde de Barcelona. Huguet, en una entrevista a Catalunya Informació, va retreure a Carod que no hagi sotmès el projecte als òrgans interns del partit i que bona part de la cúpula s'hagi assabentat pels diaris de l'acte que el també vicepresident del govern farà avui a Barcelona.

El conseller, que va ser un dels primers dirigents republicans a donar suport explícit a la candidatura de Joan Puigcercós, considera que abans de presentar el full de ruta sobiranista davant la militància, Carod hauria hagut de detallar la seva iniciativa a l'executiva nacional del partit. Veure notícia completa a l'AVUI.

divendres, 28 de març del 2008

Carod ampliarà la seva proposta del 2014 en una jornada amb dirigents i quadres d'ERC

La jornada de demà neix de l'interès que el mateix Carod ha palpat entre la militància durant els mesos que va intensificar els actes al territori de cara al congrés d'ERC. Així ho asseguren fonts properes al president dels republicans, que indiquen que la trobada estava programada feia temps, abans, per tant, que Carod anunciés que no es presentaria a les primàries per liderar el partit però que no renuncia a ser candidat en les properes eleccions al Parlament. Carod exposarà àmpliament el seu projecte per al 2014, que arrodonirà en el llibre que publicarà al maig, a la casa Elizalde de Barcelona. Hi assistiran dirigents pròxims al president, quadres i militants. Carod –que avui i des de dimecres és a París per preparar la posada en marxa de les noves delegacions europees de la Generalitat– pretén rebatre amb la jornada les veus que han criticat la proposta del 2014 perquè la creien buida de contingut, dotant-la de fonaments històrics, econòmics i polítics. I vol refutar alhora aquells que la limiten a un recurs que el va propulsar en la pugna pel lideratge del partit amb Puigcercós.

PREPARANT CANDIDATURES
A l'entorn de Carod proliferen les converses per tancar la candidatura a la qual el president d'ERC donarà suport. Fonts properes al també vicepresident apunten, però, que previsiblement l'equip no es farà públic fins la setmana vinent, en contra del que es preveia a l'inici. Paral·lelament, Puigcercós segueix sondejant quadres del territori i dirigents més propers a altres sensibilitats que conviuen a ERC per traçar la seva candidatura. Així ho va assegurar a través del seu bloc. «Treballarem per formar un equip integrador de tots els accents i amb les millors dones i homes per fer que el partit segueixi liderant l'agenda política del país», va reiterar. I va reivindicar, a més, un debat «serè» i «constructiu».

Els crítics també s'esforcen per estendre les seves tesis entre la militància. Reagrupament.cat intensifica els actes al territori per fer arribar la seva aposta estratègica i de model de partit, al mateix temps que Uriel Bertran no deixa de moure les presentacions del llibre d'Esquerra Independentista. Joan Carretero, que els reagrupats elegiran candidat el 13 d'abril, farà una xerrada el dia 1 a Berga. En l'horitzó immediat, hi té Vilafranca del Penedès i Badalona.

Vegeu notícia completa al Punt.

dijous, 27 de març del 2008

Els lectors s'inclinen pel canvi de cara al 2010

És conegut que les enquestes no són gaire fiables, i que les realitzades per Internet són poc representatives. Però malgrat tot, solen marcar tendències. Dit això, ahir es va tancar la consulta realitzada per aquest bloc als seus lectors, amb un total de 82 vots emesos. Davant la pregunta de "Què és necessari per ERC de cara al 2010?", una majoria relativa d'un 47% s'ha inclinat per un canvi tant ideològic com de candidat. En segon lloc, se situen els qui aposten pel canvi de candidat (26%), mentre que en tercer lloc es troben els qui opten només per un canvi ideològic (19%). Només un 6% dels enquestats aposten per la continuïtat.

Puigcercós busca la centralitat

El nou escenari en què es jugarà la batalla congressual d'Esquerra després de la renúncia de Josep-Lluís Carod-Rovira a optar a la reelecció com a president del partit deixa camp per córrer a Joan Puigcercós, que veu en Joan Ridao l'actiu que necessita per donar un plus de rigorositat i centralitat a la seva candidatura.

La imatge de persona seriosa i preparada de l'home d'Esquerra a Madrid -és habitual la broma que ningú diria que és d'ERC- permet al secretari general aspirant a president oferir una candidatura que va més enllà del seu estricte entorn més immediat i, segons fonts pròximes a Puigcercós, susceptible de generar prou consens intern per obtenir un suport ampli de la militància.

Puigcercós, que està ultimant una candidatura amb algunes cares noves amb representació territorial, va lloar ahir públicament Ridao i el fins ara portaveu parlamentari dels republicans es va deixar estimar. "Seria un honor que fos el secretari general", va declarar en una entrevista a RAC 1. Veure notícia completa a l'AVUI.

Carretero podria impugnar el reglament del congrés a la justícia ordinària

Reagrupament.cat, el sector crític d'ERC que encapçala l'exconseller de Governació Joan Carretero, no descarta impugnar el reglament del congrés a la justícia ordinària si es manté el requisit fixat per la direcció d'avalar les candidatures a president i secretari general del partit recollint un 5% de signatures de la militància. Abans, però, els crítics acudiran a la comissió de garanties de la formació i presentaran esmenes al reglament, que pretenen obrir a Esquerra Independentista. El text definitiu l'haurà d'aprovar el consell nacional del 5 d'abril.

Reagrupament insisteix que el límit per presentar les candidatures –que s'hauran de registrar abans de les 2 del migdia del 5 de maig i que es proclamaran el 7– es contradiu amb els estatuts del partit, que només obliguen a demostrar un 10% del suport de la militància als candidats per a les eleccions al Parlament. També impugnarà el vot per correu, al·legant que tampoc consta als estatuts i argumentant-ne la poca fiabilitat i transparència. El reglament aprovat per l'executiva estableix que els que desitgin votar a distància hauran de sol·licitar-ho a la sindicatura electoral, que fiscalitzarà les primàries, des de la convocatòria del procés i fins al 30 d'abril, mitjançant correu electrònic o tradicional, acompanyant-hi la targeta censal. Rebran paperetes de totes les candidatures i dos sobres de votació a reenviar abans del 30 de maig. El Punt

dimecres, 26 de març del 2008

Puigcercós aposta per Joan Ridao com a futur secretari general d'ERC

El secretari general d'Esquerra, Joan Puigcercós, ha confirmat a Jordi Basté, en una entrevista a RAC 1, que "per a mi seria un honor que Joan Ridao acceptés ser candidat a la secretaria general [d’ERC]", a més de revelar que "fa temps que parlo amb dirigents de CiU"i lamentar que falta lideratge polític al partit.

El dirigent d'Esquerra ha criticat d'altra banda que "me n'assabento per Catalunya Ràdio”, de les declaracions de Carod. “L'executiva d'ahir era un bon moment per dir-ho, però ell [Carod] va decidir fer-ho així [per ràdio]; ho hem de respectar”, ha lamentat. També ha opinat que "no hauria de ser un problema [ser candidat a la presidència sense ser president d'ERC]. El senyor Carod ha fet una opció, no vol dedicar-se més al partit i ser candidat a la presidència, l'última paraula la tindrà la militància.” Vegeu entrevista a RAC1 i extracte a e-noticies.

Puigcercós vol incorporar "tots els accents" del partit en la seva candidatura per ser president d'ERC

El secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, compta "amb tothom" per a la candidatura que prepara per obtenir la presidència del partit. "Vull incorporar tots els accents a la candidatura", ha assegurat en una entrevista al programa La nit al dia de TV3. Amb aquestes paraules Puigcercós expressa que no renuncia a aconseguir una candidatura de consens encapçalada per ell mateix, amb membres dels corrents crítics si els seus líders respectius s'hi avenen.

Després de l'anunci de Josep-Lluís Carod-Rovira que no es presentarà per ser reelegit com a president de la formació perquè cal una renovació, el secretari general ha pres la posició oposada. Carod ha recordat al matí que Puigcercós fa tants anys com ell que és a la direcció del partit, i el secretari general li ha contestat a la nit que ell "només" fa quatre anys que té l'actual càrrec i que abans ha "picat molta pedra", ja que va començar fa vint anys com a militant de base i ha estat regidor del seu poble, Ripoll, responsable de les joventuts, president regional a Girona i diputat a Madrid, entre d'altres tasques. "Ara vull agafar les regnes del partit perquè cal un lideratge i cal tornar a generar discurs, perquè últimament ha quedat molt difús, hem de fer que ERC torni a marcar l'agenda política catalana", ha argumentat. I ha matisat que ERC ha de ser un "partit seriós de govern però també de reivindicació", que no oblidi l'independentisme. Vegeu notícia completa a l'AVUI i 3cat24.cat

Carretero es veu més president que secretari general

L'exconseller Joan Carretero es veu més com a president del partit que com a secretari general, segons va reconèixer ahir durant una entrevista a Catalunya Informació. Carretero va confirmar que aspirarà al càrrec si rep el suport del corrent crític Reagrupament.cat en la pròxima reunió del dia 13 a Manresa i es va mostrar convençut de la necessitat de canviar l'actual cúpula del partit.

La renúncia de Carod compleix una de les reclamacions del líder del corrent crític després de les eleccions. Carretero havia exigit dimissions a la cúpula amb motiu del daltabaix del 9-M, al.legant que és "el normal" en qualsevol força política democràtica a Europa. El Periódico.

Josep-Lluís Carod-Rovira: 'Unitat i renovació'

L'activitat política d'aquests darrers anys ha estat, a Catalunya, d'una vitalitat com no ho havia estat mai abans en període democràtic. En aquest context de nous horitzons i nous interlocutors polítics, Esquerra Republicana de Catalunya ha passat de ser un partit petit a fer-se gran. L'espai electoral va créixer substancialment en les eleccions del Parlament de l'any 2003, d'una forma espectacular, i ha sabut consolidar-se en les del 2006. Malauradament, l'abstenció i el vot útil --capitalitzat en bona part a través del PSC i la seva etiqueta anti- PP-- han castigat durament ERC en les passades eleccions del dia 9 de març. Podríem dir, malgrat tot, que Esquerra ha guanyat la batalla ideo- lògica. En aquesta mateixa etapa, entre el 2003 i l'actualitat, ERC ha portat al centre del debat polític les tradicionals reivindicacions del partit que, en les últimes dècades, havia defensat en solitari. Parlem de sobiranisme i de benestar, d'agenda nacional i agenda social. En pocs anys, les tesis d'Esquerra han estat assumides pels principals partits catalans: CiU s'ha vist abocada a debats interns i interessants sobre l'assumpció del dret a decidir o una marcada línia sobiranista, mentre el PSC ha acabat reivindicant com a propi el dret a la publicació de les balances fiscals. Vegeu article complet a El Periódico

dimarts, 25 de març del 2008

L'executiva d'ERC "respecta" la decisió de Carod-Rovira de no repetir com a president del partit

L'executiva d'Esquerra ha remarca que el gest de Carod-Rovira és una decisió que ha pres ell i que no modificarà "en res" la responsabilitats que té actualment com a president del partit. La portaveu, Marina Llansana, ha indicat que el secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, subscriu totalment l'opinió de la direcció. Puigcercós podrà valorar-la públicament en una entrevista avui a "La nit al dia", de TV3. També en podrà parlar, en aquest cas al "Catalunya Nit", de Catalunya Ràdio, el líder del corrent Reagrupament.cat, Joan Carretero.

L'executiva ha aprovat, d'altra banda, algunes de les regles del joc del congrés del mes de juny, que marcarà el camí del partit. D'una banda, s'hi incorpora la possibilitat de votar per correu, per tal d'afavorir la màxima participació de la militància. De l'altra, s'ha fixat un llindar del 5% de signatures de la militància per poder concórrer a les primàries. Fins ara es requeria un aval del 10% de la militància, mentre que els corrents crítics reclamaven que no es fixés cap llindar, de manera que la proposta de l'executiva es queda a mig camí de les dues opcions.

Vegeu notícia completa al 3cat24.cat

Uriel Bertran i Jaume Renyer optaran a la secretaria general i la presidència d'ERC

Uriel Bertran i Jaume Renyer, que encapçalen un dels corrents d'opinió d'ERC, optaran, respectivament, a la secretaria general i la presidència del partit al congrés del mes de juny. Els dos caps visibles del sector crític Esquerra Independentista han anunciat aquest dimarts que tenen la voluntat d'aspirar als càrrecs, tot i que la ratificació oficial no serà fins a l'assemblea del 5 d'abril. Bertran ha apostat per un "acord democràtic català" per formar el pròxim govern de la Generalitat. Vegeu notícia completa a 3cat24.cat

Carod-Rovira no es presenta a la reelecció com a president d'ERC en el pròxim congrés

No obstant això, assegura que no renuncia a ser el cap de llista en les eleccions catalanes del 2010.

El president d'ERC i conseller de la vicepresidència de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha anunciat que no es presenta a la reelecció com a president de la formació republicana ni a la secretaria general en el pròxim congrés del partit. I ho fa, segons ha dit, perquè considera que ERC necessita "una renovació". Concretament ha dit: "No em presento a tenir cap càrrec de responsabilitat a ERC". Així doncs, segons ha detallat Carod, amb aquesta decisió el govern quedarà al marge de "totes les discussions internes que hi pugui haver dins d'ERC" en l'etapa precongressual i s'allibera el govern "de la dinàmica interna d'Esquerra". Vegeu notícia completa a Vilaweb, AVUI i declaracions a 3cat24.cat

+ Carod vol que Puigcercós també deixi la direcció d'ERC
+ RAC 1 retira la invitació a Carod per "mentider"

dilluns, 24 de març del 2008

Reaccions a la blogosfera republicana (III)

Pere Aragonès. Reflexionarem en el congrés ordinari que farem al juny, i ho hem de fer des de la responsabilitat. Tenint clar que cal canviar coses, perquè no hem obtingut els resultats que esperàvem i no tot es deu a factors externs, però tenint clar que a Esquerra no hi sobra ningú i hi cap tothom. La unitat de l’esquerra nacional per obrir un nou cicle en la nostra història és important, però unitat no vol dir immobilisme. Hem de fer funcionar l’equació unitat+responsabilitat+renovació+pluralitat. Això és Esquerra.

Jordi Coronas. Efectivament hi ha vida més enllà del 9 de març i efectivament tenim molts reptes pendents d’afrontar. Convé que Esquerra estigui ben asentada de portes endins, perquè en el futur hem de ser la força clau per mantenir viva la flama sobiranista de Catalunya, encara que no l’única. Si mirem anys enrera, només 8 anys enrera, tenim més representació arreu on som, i sí, el darrer cicle electoral ha corregit a la baixa aquesta quota de representació, però si som capaços d’adreçar el rumb, Esquerra té l’oportunitat històrica d’aglutinar aquells sectors que a hores d’ara, tot i ser sobiranistes no hi confien. Això ens permetria donar un salt endavant que ens situaria en una posició privilegiada per poder fer avançar el país cap allà on els sobiranistes volem.

Carles Herrera. Els resultats electorals d’ERC el passat 9 de març han estat el detonant que ha acabat per fer explotar l’olla dels que militem a l’independentisme democràtic i d’esquerres i han servit, també, per avançar la data del proper Congrés Nacional en el que haurem d’escollir els propers president i secretari general del partit, així com el que ha de ser el proper cap de llista a les següents eleccions al Parlament de Catalunya (que no necessàriament han de ser al 2010). (...) Guanyi qui guanyi, cal que des de l’endemà de les votacions s’enforteixi la cohesió interna del partit, que el candidat i els nous secretari general i president formin equip i que qui perdi, sense renunciar al seu posicionament i als seus criteris, sumi les seves forces, de manera incondicional, a la nova direcció del partit, per fer-lo gran i que sigui de nou el partit útil pels independentistes.

Jordi Milà. Menys líders carismàtics, i mes gent d’equip, de partit, per fer la feina. Menys lliurepensadors – i que els demes penquin – i mes mans capacitades per demostrar a la gent que els independentistes som gent seriosa, que quan pactem complim i treballem mes que ningú, sempre en interès de la gent d’aquest país. Mes compromís, i menys gaites, que estem en democràcia, i fins que la gent no ens voti, aquí no hi ha independència. I la independència no la guanyarem amb els puristes que es queden a casa o que ens miren com a traïdors. La hem de guanyar amb la gent que vota a altres partits, i que ens de donar la confiança. I això, senyors, es fa amb compromís i demostrant que un partit independentista por governar millor que els altres, i no fent estirabots cap aquí i cap allà en funció de les enquestes i opinions de la prensa “amiga”.

Lluís Pérez. Esquerra va perdre el 9 de març 350.000 vots mentre el PSC només en va guanyar 82.000, amb la qual cosa això del "nombre significatiu de votants d'Esquerra que ara han votat al PSC" queda més que en dubte. Jo ja ho vaig dir: segueixo creient en la idea d'un pacte d'esquerres per a governar Catalunya, però no crec que el pacte que ara mateix és vigent estigui donant els fruits necessaris ni pel país, ni per a Esquerra, ni per a l'esquerra independentista. De manera que o el millorem, o ens plantegem què en fem. Però, si us plau, que ningú intenti justificar l'actual pacte tot argumentant que la clatellada electoral del 9 de març demostra que hi ha "vasos comunicants" entre Esquerra i el PSC. Els números canten, senyores i senyors.

Empar Pont. A la gent d'ERC mai ens han fet por els reptes. Sempre ens en m'hem sortit davant de les situacions difícils. Aquesta també ho és, però hem de saber trobar la manera de sumar. Ens cal el cap fred, defugir de protagonismes estèrils i afrontar la situació de manera tranquil·la i a porta tancada. Si ho fem així, podrem fer els canvis que calgui, redefinir les estratègies, i enfortir el partit. Com a militant, com a persona que porta uns quants anys treballant dins d'un govern de coalició, sé perfectament que no és fàcil, però que és possible. Com a dona, m'adreço als diferents companys que a hores d'ara es postulen per encapçalar el partit per dir-los que una altra manera de fer és possible. Les dones d'ERC treballem per aportar el nostre saber fer en bé de la unitat del partit.

Joan Tornel. Per mi els resultats d'Esquerra expressen la fi d'un cicle polític. Un cicle polític que comença quan Josep-Lluís Carod-Rovira agafa el timó de la direcció i ERC es marca l'estratègia d'ocupar un espai central en l'esquerra catalana. Amb aquesta estratègia, en la qual el discurs social acompanya el discurs independentista, ERC aconsegueix sortir de la marginalitat política fins el punt d'arribar a tenir la clau de la política catalana, podent triar govern. No obstant, el desencís estatutari, la pèrdua de coherència i d'ambició política en algunes desicions, l'obsessió estratègica de pacte amb el PSC a tot arreu, errors de gesticulació excessiva sumat als missatges que els aparells mediàtics del PSC-PSOE i de CiU han anat enviant i que han calat en la societat, han fet perdre la il·lusió a molts votants que elecció rere elecció s'han anat quedant a casa.

Marta Vilalta. Com diria aquell, dels errors se n'apren. En cap llibreria venen "el manual per construir la majoria social i aconseguir la independència de Catalunya sense que l'esquerra independentista extraparlamentària et tracti de botiflers, la dreta (i esquerra) espanyola et titlli de separatista i et criminalitzi, la societat t'acusi de totes les desestabilitzacions del govern, els militants de tota la vida critiquin per criticar i la dreta nacionalista catalana copiï el discurs nacional sense creure-se'l i es ven a Madrid sempre que en té l'oportunitat". Mentre tinguem la suficient dignitat i responsabilitat per rectificar i seguir avançant no ens ha de fer por res. Ni tan sols un revés electoral. Hi ha 300.000 catalans que han fet confiança a Esquerra, a tots ells els devem l'esforç i el treball per poder tornar a ser la força que lideri les reivindicacions dels Països Catalans.

Joan Puigcercós: "Debat republicà"

Ja han transcorregut dues setmanes des del 9 de març. Quinze dies són una distància prou significativa per poder valorar tant els resultats com les conseqüències que es deriven de la celebració d'aquestes eleccions. Abans, però, crec que és necessari començar donant les gràcies als catalans que ens van fer confiança, prop de 300.000. Si mirem cap enrere, podrem comprovar que es tracta d'una xifra considerable. És un punt de partida per iniciar la represa d'Esquerra Republicana de Catalunya. També és de justí- cia recordar l'esforç que els candidats i l'estructura organitzativa i territorial del partit han fet en aquesta campanya. Deia que les 300.000 paperetes són una xifra important, però evidentment està molt lluny dels resultats assolits ara fa quatre anys, quan el nostre partit es va situar amb vuit diputats al Parlament espanyol. Hem d'admetre que la reculada ha estat gran. Veure article complet al Periódico.

dissabte, 22 de març del 2008

Carretero: "Em veig més candidat a la presidència d'ERC que a la secretaria general"













Puigcerdà. (EUROPA PRESS).- L'exconseller i líder del corrent crític d'ERC Reagrupament.cat (RCat), Joan Carretero, va afirmar que es veu "més candidat a la presidència que a la secretaria general" del partido, després d'anunciar que presentarà candidatura a la direcció en el Congrés Nacional d'ERC avançat a mitjans de juny per la caiguda electoral de la formació. Vegeu l'entrevista completa a la Vanguardia.

Tots els sectors d'ERC podran usar els recursos del partit

Representants dels quatre candidats a liderar ERC es van reunir dijous al migdia a la seu nacional del carrer Calàbria de Barcelona per pactar les regles de joc del procés que ha de culminar -a l'espera de quan es triï el candidat- en el congrés republicà dels dies 14 i 15 de juny. El resultat de la reunió va ser positiu pel que fa als detalls organitzatius i a la possibilitat que tots els aspirants puguin fer servir els recursos econòmics i les infraestructures del partit, però va generar desavinences perquè l'aparell que controla Joan Puigcercós -que havia auspiciat la reunió- va proposar que calgui un 5% de firmes -unes 500- de militants per optar a president i a secretari general, cosa que no preveuen els estatuts. Vegeu notícia completa a l'AVUI.

divendres, 21 de març del 2008

No hi ha acord sobre el nombre de signatures necessàries per a presentar-se a a la direcció

Representants dels quatre sectors d'Esquerra (partidaris de Carod, de Puigcercós, de Reagrupament i d'Esquerra Independentista) van pactar ahir la manera d'elegir el nou secretari general i el president: en unes primàries en què podran participar tots els militants i que es faran el 7 de juny. El partit enviarà propaganda de totes les candidatures i posarà els seus locals a disposició dels militants. Però no han arribat a cap acord sobre el nombre de signatures necessàries per a presentar-se. Reagrupament i EI volen que no faci falta cap mínim de signatures, però el sector de Carod i el de Puigcercós creu que sí que n'hi ha d'haver (entre un 5% i un 10% de la militància). Vegeu notícia completa a Vilaweb

dijous, 20 de març del 2008

Reaccions a la blogosfera republicana (II)



Ferran Cobo. Això d'elegir el president i el secretari general abans del congrés per sufragi universal de tota la militància, amb meses de votació repartides pel territori, pot demostrar-se com un gran error. Perquè a veure, posem per cas: ¿us imagineu, per exemple, que s'escull la gent de Reagrupament.cat per a aquests càrrecs i que després el congrés refusi anar cap al reforçament de l'eix nacional, com ha defensat en Carretero no fa gaires hores? Quin embolic, oi?

Sergi Pascual. La direcció d'ERC va justificar (i justifica) el pacte amb el PSC perquè posava els fonaments perquè un sector social aliè a la política catalana s'hi sentís implicat i reconegués ERC com un dels seus principals referents electorals. Això, evidentment, no s'ha aconseguit, així que ara es busquen altres aspectes positius parcials, que a vegades són totalment certs, però no han d'ocultar el fet que allò que volíem no ho hem aconseguit.

Lídia Pelejà. Tots els qui veuen en bons ulls a Carretero, o per no dir que gairebé s’ha convertit en Sant de les seves devocions –i permeteu-me la ironia– he de dir que gairebé cap d’aquestes persones mostra un perfil d’allò que entendríem per ser d’esquerres.


Josep Perera. En Carretero no té l'àurea mística i pseudoprofètica d'En Carot ni l'agresivitat verbal de Puigcercós però és un polític que no menteix i que almenys no ens pren per imbècils, ERC és l'únic partit parlamentari que, en teoria, defensa la independència i la causa de l'alliberament nacional de Catalunya és l'unic que ara mateix importa, el divisme i les collonades dels senyors Carod i Puigcercós me la bufen.

Lluís Pérez. Agradi o no, Esquerra avui ja no és “aire fresc”, com proclamava el seu eslògan de 1999. És un partit com els altres. I això no és bo quan es tracta d'un partit que es proposa fer una cosa substancialment diferent al que pretenen fer els altres, a saber, construir un Estat nou. Esquerra està obligada a generar, de nou, il·lusió.

Joan Puig. Sense cap mena de dubte els propers dies Esquerra omplirà més pagines que cap altre partit, obrirem més informatius en els propers dies, que en tots aquests anys de govern, lamentablement passarà fora de campanya electoral i passarà en part per la situació en que es troba Esquerra. La morbositat atrau, dona per molt, ho dic per pròpia experiència, mai com aquests dies he tingut tantes visites en els meus blocs.

Moisès Rial. Ja ho va dir Salvador Seguí que qui posaria traves a la independència seria la Lliga Regionalista i Foment del Treball, els treballadors no ens fa por, ja que no hi tenim res a perdre. Aquests continuen tenint equivalents actuals. Però a ERC, no ens ho podem permetre de renunciar a l´obrerisme catalanista, si volem ser de nou majoria social, amb discursos, però sobretot en fets en l´acció política.

Esteve Sebastià. Tornem a la reflexió principal. Per mi les persones que son al capdavant d'un partit són eines de les que ens dotem els militants per representar el projecte comú que decidim tirar endavant. Quan aquestes persones deixen de representar el projecte, cal canviar-les per altres. Sempre cal anar renovant les persones que son el capdavant de les idees per deixar pas a d'altres i així entre tots i totes anar construint el projecte. En altres temps creia en messies, però ara ja m'he fet gran...

Lluís Soler. El debat en positiu és la meva aposta per reajustar i enfortir el projecte polític del nostre partit, identificant els errors comesos, esmenant-los de cara al futur i assignant els llocs de responsabilitat a les persones més adequades, aprofitant al màxim les qualitats de preparació, experiència i coneixements del capital humà d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Antoni Soy. Si ERC és una "olla de grills" ja em dirà com hem de qualificar la dimissió/expulsió del President Maragall com a candidat del PSC i com a membre del partit. Estem parlant del President de Catalunya i del President del PSC¡¡¡¡¡. Com es pot veure, "en todas partes cuecen habas", tot i que cal reconèixer que a Ca'n PSC saben fer les coses amb molta discreció mentre que a ERC ens "despullem" massa davant dels mitjans de comunicació. (Resposta als insults del socialista Manel Mas)

Els sectors d'ERC intentaran consensuar les regles de joc

Representants dels quatre sectors que aspiren a liderar ERC -Joan Puigcercós, Josep-Lluís Carod-Rovira, Joan Carretero i Uriel Bertran- tenen previst reunir-se aquest dijous per parlar de les regles de joc del procés congressual i mirar de pacificar, de passada, les hostilitats que cada vegada s'han anat fent més públiques. La iniciativa ha sortit de les files del secretari general, preocupat per l'erosió per la imatge del partit.

Encara que la decisió definitiva i l'aprovació del reglament no es farà fins a la reunió de l'executiva de dimarts, els delegats dels quatre aspirants intercanviaran parers per pactar un calendari d'elecció, no només del president i el secretari general -previst per primers de juny per sufragi universal de tots els militants i en urnes a tot el territori-, sinó també del candidat. És a dir, si la tria es fa el mateix dia que es votin els números u i dos del partit, es fa immediatament després del congrés o es posposa al 2009. També es parlarà sobre si es posen urnes a cada secció local, a les comarcals o a les regionals. Vegeu article complet a l'AVUI.

Esquerra Independentista aposta per un govern d'unitat dels catalanistes per al 2010

Sota el títol Junts podem, junts guanyarem, Esquerra Independentista (EI) ha fet arribar als seus adherits el programa de la candidatura que presentaran al congrés d'ERC. El sector liderat per Uriel Bertran manté, com ja va demanar en la conferència nacional, que cal «millorar» l'actual govern d'entesa i aposta perquè el proper executiu sigui fruit d'un acord democràtic català de totes les forces catalanistes –a la pràctica un govern d'unitat– per fer front «al centralisme espanyol», tot i que admet que el PSC difícilment s'hi sumarà amb el PSOE a La Moncloa. EI farà públiques la setmana que ve les seves candidatures a la presidència i a la secretaria general d'Esquerra. Reagrupament, per la seva part, convocarà els seus adherits per fixar la seva estratègia. Vegeu article complet al Punt

dimecres, 19 de març del 2008

Ens activem!

Benvinguts a totes i tots! Des d'avui, aquí hi trobareu la informació que es vagi generant al voltant de les primàries republicanes, que s'han de celebrar el proper mes de juny. Així mateix, us oferirem una selecció de les opinions dels blocaires d'ERC, de la qual podeu trobar un primer tast a Reaccions a la blogosfera republicana (I). De moment, en l'apartat Blocs d'ERC hem inclòs els militants identificats a Poliblocs que han dit la seva al respecte. Si sou militants i voleu afegir-vos-hi, només cal que ens ho comuniqueu al correu-e:

primaries.esquerra@gmail.com

O bé amb un comentari aquí mateix. Salutacions.

Uriel Bertran també presentarà candidatura al congrés d'ERC

El sector crític d'ERC Esquerra Independentista ja està acabant de perfilar la candidatura amb què pretén defensar el seu programa de cara al congrés que els republicans celebraran el 15 de juny. L'impulsor, el diputat i exmembre de l'executiva Uriel Bertran, optarà molt probablement a la secretaria general del partit, i un altre dels noms de pes del corrent, a la presidència. Si no hi ha canvis d'última hora, Bertran anunciarà la candidatura i el projecte polític amb què té intenció de rellevar Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós la setmana que ve en un hotel de Barcelona. Vegeu article complet a l'AVUI i notícia de l'entrevista a Els Matins de TV3.

Ridao acusa els que demanen 'joc net' a ERC de portar a terme maniobres poc transparents

El futur diputat d'ERC al Congrés Joan Ridao ha acusat aquest dimecres a alguns dels que demanen 'joc net' dins d'Esquerra de portar 'a terme maniobres de dubtosa transparència com pagar perquè quan es posi al cercador Google determinades paraules clau o noms de dirigents d'Esquerra, et redireccionin cap a un altre que no és el que demanaves o buscaves'. De fet, aquest dilluns i aquest dimarts al matí, segons 'La Vanguardia', quan un usuari introduïa la paraula 'Puigcercós' obtenia un enllaç patrocinat de la web del president d'Esquerra, Josep-Lluís Carod-Rovira. En aquest sentit, Ridao ha mostrat la seva preocupació davant d'aquests esdeveniments. Vegeu notícia a TV3 i bloc de Joan Ridao.

Carretero descarta cap aliança amb Carod i Puigcercós de cara al congrés d'Esquerra

El líder de Reagrupament.Cat, Joan Carretero, ha afirmat que no preveu cap pacte amb Josep-Lluís Carod-Rovira ni amb Joan Puigcercós en el congrés que celebrarà Esquerra Republicana el proper mes de juny. A més, l'exconseller de Governació ha indicat que creu que els dos líders actuals dels republicans podrien aliar-se en el congrés, ja que, com ells mateixos han reconegut, no mantenen diferències estratègiques. En aquest sentit, Carretero ha comparat l'enfrontament viscut els últims dies entre Carod i Puigcercós amb les "gesticulacions per marcar el territori" que es veuen en alguns documentals d'animals. Vegeu notícia sobre l'entrevista a la Nit al Dia

Puigcercós passa a liderar ERC al Parlament i Ridao diu que el grup és «a les millors mans»

El secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, va agafar ahir les regnes del partit al Parlament. Ho va anunciar després que el grup ho formalitzés en una reunió en què Josep-Lluís Carod-Rovira, president d'Esquerra i amb qui es disputa el lideratge de la formació, no hi va assistir perquè exercia de vicepresident en la trobada setmanal del consell de govern. L'acompanyaven la nova portaveu parlamentària d'ERC, Anna Simó, la portaveu adjunta, Patrícia Gomà, i Joan Ridao, que prendrà l'acta de diputat al Congrés i es va acomiadar de la cambra catalana garantint que deixa el grup «a les millors mans». Carod, al seu bloc, va reivindicar «joc net» i va criticar les «conspiracions de saló» el mateix dia que cent militants van signar un manifest a favor de Puigcercós. Vegeu article complet al Punt

dilluns, 17 de març del 2008

Reaccions a la blogosfera republicana (I)

Adrià Companys. Esquerra Republicana de Catalunya s'ha caracteritzat per tractar-se d´un partit diferent. Amb una identitat pròpia que el fa ser quelcom més que un simple partit polític. Digueu-li romàntic, somiatruites o nostàlgic. El fet és que en el nostre diari de ruta hi ha una fita, l'independència. I aquesta fita és la que ens ha de guiar els propers mesos.

Andreu Bosch. Puc entendre la decisió del secretari general d'ERC d'abandonar el Govern i la conselleria, per tal de tenir les eines i la llibertat que cal per analitzar els mals resultats electorals i redreçar la situació del partit i cercar noves estratègies polítiques per reconduir el projecte independentista d'Esquerra. No puc entendre ni compartir les declaracions airejades a través dels mitjans de comunicació sense el debat intern previ.

Andreu Francisco. Des d'Esquerra segur que hem fet i fem coses no prou bé i fins i tot malament, però mentre la majoria de mitjans de comunicació no permetin arribar el missatge d'Esquerra i la feina dels seus responsables polítics a la ciutadania, i s'emfatitzin errors i diferències internes com es cometen i existeixen a tots els partits, la feina serà molt difícil.

Antoni Garcia. Joan Puigcercós ha fet bé en deixar el govern i dedicar-se al partit després dels mals resultats electorals del passat 9 de març. L’avenç del Congrés Nacional ha de servir per repensar el discurs i l´estratègia amb l’objectiu de corregir els errors, fer els canvis necessàries i donar un impuls al projecte independentista.

Antoni Soy. ERC no ha estat mai un partit de "ismes". Només amb dues excepcions: el republicanisme, es a dir els valors republicans, i l'independentisme. Crec que voler convertir a ERC en un partit socialista de forma exclusiva, encara que sigui català i independentista, només fa que debilitar-la i reduir el seu espai polític, social i electoral.


Carles Soriano. Ens cal noves cares al partit, i nous projectes engrescadors; hem de tornar a guanyar credibilitat. L’allunyament de la ciutadania vers la política ha de ser la principal preocupació; el partit que sàpiga com canalitzar i reconduir aquesta situació segur que creixerà molt, moltíssim, i la independència ja arribarà.


Daniel Mallén. Els resultats de les darreres eleccions espanyoles poden tenir moltes lectures però només una conclusió. És ben obvi que l’independentisme ha tancat una etapa i que cal fer un pas endavant. Això és natural i a més a més, desitjable.

Ferran Cobo. Al Beltran se li escalfa la boca tot just saber-se els resultats de les eleccions, el Puigcercós que plega del govern per, se suposa, arreglar el partit, el Carod es deixa anar cap avall i sense frens a can Cuní, l'Huguet que ja fa públiques les seves apostes personals i, que jo sàpiga, el Carretero encara no ha badat boca però ja tremolo quan ho faci...

Gerard Castells. Espero que es replantegin moltes coses. Ara bé, el més preocupant de tot no és la pèrdua de vots d'ERC, si no que hi ha una pèrdua de vots de tots els partits (CiU, ERC i ICV)... Tenint en compte que Catalunya té un milió d'habitants més que fa 10 anys, sembla ser que hi ha una regressió del nacionalisme.

Isaac Peraire. En un tema com aquest, els mitjans de comunicació esperen el més mínim moviment per fer notícia, per fer escàndol... això és morbós! .... Desafortunat, doncs, el to de les declaracions del President del meu partit a "Els matins de TV3". Igual que alguns altres militants (alguns amb més notorietat política que d'altres) des de la mateixa nit electoral han 'obert foc'.

Joan Puig. En una emissora de ràdio m’han preguntat si era d’en Carod o d’en Puigcercós? La meva resposta, Esquerra. Tenim passat, present i futur, cal aprendre de les derrotes per afrontar el juny. No donem més armes als nostres enemics, donem munició a la ciutadania. Tothom te dret a presentar-se per dirigir Esquerra, ara els hi demano que els que perdin, ho acceptin i segueixin dins aquest projecte, l’únic amb capacitat d’arribar fins el final.

Jordi Casals.
El pas de Puigcercós del govern al partit, malgrat la seva vàlua com a conseller, sembla necessària, en un moment que el partit ha de posar el peu a terra, mirar el seu entorn i tornar a pedalar amb fermesa pel camí sobiranista, progressista i republicà.

Jordi Coronas. En definitiva, el que hem de desitjar tots i totes els que formem part d’Esquerra, es que després del congrés el partit surti reforçat, independentment del nom del president. Jo a hores d’ara no em puc mullar encara. No conec les candidatures en el seu conjunt ni el full de ruta de les mateixes cap al 2014. Però quan arribi el moment em mullaré segur.

Jordi Molinera.
Josep-Lluis Carod-Rovira, president d’Esquerra, que a l’entrevista d’ahir d’en Cuní, no va parar de fer referències a que la “Nova Esquerra” ha de convertir-se en un partit serios, de govern, és a dir, més seny que rauxa… quines coses té la vida! Estava el President del meu partit receptant medicina convergent a tota la militancia per tal de mantenir el partit en el govern de la Generalitat a canvi de ves a saber què?

Josep M. Sáez. Un partit que pel seu caràcter assambleari, i que per tant, pel fet d'escoltar els corrents interns, sovint contradictoris entre ells i amb la direcció, necessitat molta dedicació. Però a més, un partit en el que la ideologia de l'esquerra independentista impera. I per tant, no se li pot descartar una certa radicalitat, que requereix un discurs directe i fort.

Josep M. Pallàs. A diferència d’altres partits, que tenen els votants fidelitzats sense gairebé esperit crític, l’elector ubicat a l’espai de l’esquerra nacional és molt crític i exigent. El seu vot no es regala, es guanya partit a partit, i portem uns quants partits en què l’equip d’Esquerra no ha jugat prou bé. Ens hem deixat marcar gols clamorosos i hem malbaratat ocasions claríssimes. Hem d’entendre el missatge, corregir el que calgui i sortir a per totes.

Josep Perera.
La direcció d’ERC està mancada de lideratge i de projecte i ha perdut la credibilitat d’uns 360.000 electors que li van fer confiança fa quatre anys. La paraula autocrítica i la paraula coherència no figura en el seu programa d’acció. Actuen des de fa temps per impulsos, amb improvisació i mai de forma cohesionada i amb sentit comú.

Josep Rovira. Si una cosa definia ERC uns anys enrere era el fet d’anar una passa per davant, marcant el camí, amb idees clares i innovadores, arriscades, però que feien despertar consciències. Si alguna cosa defineix ERC avui és que s’ha vist superada per bona part de la mateixa societat que la pròpia ERC va despertar.

Lluís Pérez. No confonguem la lleialtat al partit amb la fe cega en el que digui la direcció. Cal dona'ls-hi la raó quan la tenen, i cal desautoritzar-los quan els hi manca. I quan després de la derrota surten els dirigents del nostre partit dient que la culpa de la baixada d'Esquerra és "del vot útil" cal dir, ben clarament, que un cop més s'equivoquen. Que les causes de la derrota estan més a dins que a fora. I que ha arribat l'hora del canvi, agradi o no, i li pesi a qui li pesi.

Lluís Soler. Malgrat el mal resultat, continuo pensant que els 10.000 militants d'Esquerra som una eina útil al servei d'aquest país i que sabrem tornar a guanyar la confiança de totes aquelles persones que desitgen viure en un país de primera, en un país lliure i sobirà.

Marc Candela. Les intencions del sorgiment d’Esquerra Independentista com a sector d’Esquerra era forçar la sortida del Secretari General del partit del Govern de la Generalitat per dedicar-se al dia a dia del partit, que s’avances el Congrés Nacional per a redefinir l’estrategia del partit, i que hi hagués un canvi de lideratge al partit que fos encapçalat per Joan Puigercós. Tot això, a succeit ara, encara no fa un any de quan es va demanar... Segurament era l’últim tren que es podia agafar.

Miquel Roman. La manera de marxar del Govern de Joan Puigcercós ha estat un error... Fou un error per part de Puigcercos de creure que tothom actuaria amb la mateixa fidelitat al partit . No tots som iguals. N'hi ha que pot actuar al marge del Partit, amb la seguretat de que ja l'hi cobrirem -tots- les vergonyes, i n'hi ha que no. I això en Puigcercòs ja ho havia de saber a aquestes alçades de la película.

Oriol Nicolau. Hem de fer doncs autocrítica, tant a nivell de campanya, com a nivell de la línia estratègica que Esquerra ha de seguir i que les JERC hem de recolzar en els pròxims anys. L'independentisme és més nombrós que mai, venim de dues manifestacions històriques per al sobiranisme, i com a partit la dinàmica de fa quatre anys ens portava a un creixement potencial molt substancial. Veient que les condicions hi són, cal veure doncs per que no les hem sabut aprofitar.

Quico Ventalló. Ens hauran d'explicar perquè s´ha marginat en Carretero i la seva gent, perquè en Carod, en un acte de misèria política, ha vetat l'entrada d'una figura com l'Hector Lopez Bofill (que li dona mil voltes), perquè l'aparell va purgar l'Uriel Bertran?, perquè va saltar de les llistes l'Elisenda Paluzie?, perquè....són masses perquès sense resposta; o la resposta és que la cúpula republicana ha tingut molt de cúpula i poc o gens de republicana.

Ricard Martínez. La reflexió interna ha d'anar acompanyada de frases i aportacions de caràcter intel.lectual que vagin més enllà dels missatges simples. Calen reflexions amb frases subordinades i amplitud de mires, sense apriorismes, simplisme, descobridors de l'essència, salvapàtries varis, anàlisis mal fets o versions distorsionades de l'estadística.

Sergi Pascual. Acabo de llegir l'entrevista a Carod-Rovira a l'Avui, on, d'una banda, el President del meu partit fa unes propostes organitzatives internes que sonen bé, però de l'altra no fa cap mena d'autocrítica, com si ell no hi tingués res a veure amb el menyspreu antidemocràtic de la direcció a les propostes de la militància. Recordem com a Lleida i Tarragona (oh casualitat, els dos escons perduts inesperadament per la direcció!), es va substituir a dit els candidats escollits democràticament per la militància per uns altres més propers al puigcercarodisme.

Carretero, disposat presentar la seva candidatura per liderar ERC en el pròxim congrés del partit

L'exconseller i líder del sector crític d'ERC Reagrupament.Cat, Joan Carretero, ha mostrat avui la seva disposició a encapçalar una candidatura de renovació en el pròxim congrés. Carretero ha rebutjat la possibilitat que Esquerra trenqui el govern d'entesa i es convoquin eleccions anticipades, però opina que ERC no ha de reeditar el tripartit el 2010. Vegeu article complet a El Periódico

Esquerra, davant les temptacions caïnites

Juny del 2006. Hotel Rey Don Jaime de Castelldefels. La cúpula d'ERC fa una tancada de dos dies. El partit ha estat expulsat del govern i hi ha eleccions anticipades a la tardor. El sector majoritari que lidera Joan Puigcercós considera que l'actuació de Josep-Lluís Carod-Rovira al llarg de la legislatura -reunió amb ETA a Perpinyà, boicot als Jocs de Madrid, la foto de la corona d'espines...- ha perjudicat ERC i que, a més, no ha defensat amb prou èmfasi el no a l'Estatut i els seus dubtes han contribuït a crear desorientació a la militància... Vegeu l'article complet a l'AVUI

Quatre famílies en assemblea

Des de la seva fundació el 1931, ERC ha viscut crisis i pugnes internes caïnites. L'última, el 1996, va acabar amb l'escissió del Partit per la Independència d'Àngel Colom i Pilar Rahola. Aquella crisi va deixar ERC amb 4.000 dels 6.467 afiliats que va tenir després que el partit de Francesc Macià, Lluís Companys i Heribert Barrera es revitalitzés a partir del 1987 amb gent de la Crida, Nacionalistes d'Esquerra i Catalunya Lliure. Al Govern, des del 2003, l'assembleària ERC ha guanyat afiliats fins als actuals 10.400. Molts no s'enquadren en cap de les quatre famílies d'ERC però decidiran qui guanya el congrés del juny i qui la lidera. Vegeu l'article complet a El Periódico

diumenge, 16 de març del 2008

Em fa il·lusió encapçalar i dirigir una Esquerra nova i competent

Vostè és el president d’un partit que diumenge va perdre 350.000 vots. Per què no ha dimitit?

Perquè d’entrada jo no era el candidat i perquè tampoc era el director de campanya. Quan jo vaig ser el candidat, ERC va treure 8 diputats. Jo hauria dimitit si fa quatre anys hagués tret un pèssim resultat o si fa només un any i mig, a les eleccions catalanes, haguéssim punxat, cosa que no va passar.

Vegeu entrevista completa a l'AVUI

A ERC s'ha d'acabar el repartiment tàcit de quotes i han de manar els millors

-Com encara la nova etapa a Madrid?

-«Anímicament no és la millor situació. Tinc la sensació d'haver estat picant dins de la mina, ha tocat la sirena per anar a cobrar i algú ja ha agafat el xec en nom meu. Som tres diputats i és evident que la feina no serà la d'un grup de 8. Farem una tasca eminentment ideològica, fixarem posició sobre els grans debats, i insistirem en els temes de país: finançament, infraestructures, desenvolupament de l'Estatut. He parlat molt d'unitat i la publicitat de les balances fiscals són una exigència dels 41 diputats catalanistes. Estirarem el carro.»

Vegeu entrevista completa a El Punt

dissabte, 15 de març del 2008

Carretero presentarà candidatura a la secretaria general d'ERC

Ja hi són tots. Al camp de batalla congressual d'Esquerra hi van aparèixer ahir les avançades del Reagrupament (RCat) que lidera l'exconseller de Governació Joan Carretero i van deixar entreveure que, després de reunir-se uns 70 dels seus membres dijous a la nit en un restaurant de Tavèrnoles (Osona), es mobilitzaran per presentar candidatura a tots els càrrecs de direcció d'ERC. La portaveu de RCat, Rut Carandell, va dir que fins dilluns no revelaran la seva decisió en roda de premsa. Però fonts coneixedores del contingut de la reunió de Tavèrnoles asseguren que Carretero es presentarà com a candidat a la secretaria general d'ERC. Vegeu l'article complet a El Periódico

dijous, 13 de març del 2008

Tornarem a vèncer

Companyes i companys, ens en sortirem i tornarem a fer créixer ERC fins a esdevenir majoritaris i convocar el referèndum d'independència. No pot ser d'altra manera, perquè la capacitat de militància i les conviccions independentistes i d'esquerres de totes les dones i homes que conformem ERC són el projecte polític de futur que necessita Catalunya i els Països Catalans per progressar com a nació. Volem viure la independència i el benestar. I ho aconseguirem, i tant que ho aconseguirem! Vegeu article complet als blocs de Jaume Renyer i Uriel Bertran

El relleu al capdavant de Governació

La decisió presa aquestes últimes hores és, sense cap mena de dubte, una decisió difícil. Aquest any i mig que he estat conseller de Governació i Administracions Públiques m'ha ajudat molt a entendre la política i el país des d'una altra perspectiva. Ahir al migdia, mentre deixava les dependències del departament, pensava en el munt d'esforços que, amb la feina de tota la gent del departament, hem abocat per fer funcionar el país. Vegeu article complet al bloc de Joan Puigcercós

Debat d'idees, no de càrrecs

Les eleccions espanyoles no ens han anat bé. Hem patit un clar descens electoral que ha precipitat els esdeveniments i ens trobem ja en ple període precongressual. Hauria preferit poder fer un balanç més reposat dels resultats, per poder analitzar exactament les causes. Les decisions en calent, poc reflexionades, precipitades, mai m’han agradat. No formen part de la meva manera d’actuar. Però la realitat és la que és i el mes de juny tenim un congrés que hauria de servir per debatre sobre idees i no sobre persones, sobre model de partit i no sobre cadires, sobre estratègies i no sobre tacticismes conjunturals. Aquesta és almenys la meva intenció i així ho penso fer. Vegeu article complet al bloc de Josep-Lluís Carod-Rovira

dimecres, 12 de març del 2008

9-M: valoracions de Jaume Renyer

Valoracions de Jaume Renyer als resultats electorals, per entregues. Vegeu al seu bloc els articles 9 de març:

primeres valoracions

valoracions addicionals

valoracions complementàries

dimarts, 11 de març del 2008

Uriel Bertran: Puigcercós, fugida d'estudi

L’única decisió que ha pres l’Executiva d’Esquerra per fer front a la davallada de més de 350.000 vots i del 60% dels diputats a les Corts espanyoles és la sortida de Joan Puigcercós del Govern de la Generalitat. Això deu voler dir, que l’única conclusió a la que ha arribat l'Executiva d’Esquerra per explicar la pèrdua de més de la meitat dels vots, és que el nostre electorat exigia que el Conseller de Governació del Govern d’Entesa no fos Joan Puigcercós i que el partit havia d'estar més ben atès. No anem bé. Vegeu article complet al bloc d'Uriel Bertran